La prioritat ha de ser Rodalies i mitjana distància

Trens que vagin a 350 quilòmetres per hora entre Madrid i Barcelona, nova connexió directa d’alta velocitat entre Lleida i la capital catalana sense passar per Camp de Tarragona i noves estacions a l’aeroport del Prat i a Parla, en aquest cas per als trens que circulin entre Catalunya i Andalusia sense entrar a la capital de l’Estat. Aquestes són les principals propostes per potenciar l’alta velocitat ferroviària que va anunciar el ministre de Transport, Óscar Puente, en un esmorzar informatiu dilluns passat. Es tracta d’iniciatives que en cap cas estan en projecte, sinó en fase d’estudi de viabilitat, de manera que si finalment es tiren endavant tardaran temps a ser una realitat. Tanmateix, el principal retret que cal fer al ministre és que posi tant el focus en aquest servei quan els de Rodalies i mitjana distància funcionen malament i tenen moltes inversions pendents. Puente va presumir que, quan els trens vagin a 350 per hora, Espanya serà el segon país del món en prestacions en aquest tipus de xarxa ferroviària, només darrere de la Xina.

El que cal preguntar-se és què necessitem més, combois de proximitat eficients o altres de llarga distància que siguin rapidíssims. La xarxa d’alta velocitat, que d’altra banda encara no està completada a nivell estatal, s’ha finançat a costa d’abandonar el manteniment i la modernització de la majoria de les línies convencionals, en les quals les incidències en forma d’avaries i retards estan a l’ordre del dia. El resultat és que s’ha millorat molt la comunicació ferroviària entre les principals ciutats a costa de deixar desatesos els altres municipis i, a més, l’alt preu dels bitllets als trens que operen en aquestes línies suposa una barrera d’accés per a part de la població. Així mateix, abans d’escometre les actuacions anunciades pel ministre cal solucionar les demores cada vegada més freqüents que pateixen els combois d’alta velocitat i atendre demandes dels usuaris, com per exemple que els Avant disposin d’abonaments més assequibles i de més freqüències entre Lleida i Barcelona. Ahir mateix, els Avant que surten de Lleida a les 7.05 i 8.10 van arribar a la capital catalana amb 10 i 30 minuts de retard, respectivament.

És millor tenir un bon servei global que destacar en aspecte concret mentre la resta registra moltes deficiències, que és el que succeeix ara. I ara que s’està celebrant la cimera del clima al Brasil, no està de més recordar que una xarxa de Rodalies i de mitjana distància que funcioni bé és la millor alternativa al transport privat. Deixar-la desatesa només per ser punters en l’alta velocitat és construir un gegant amb peus de fang que no dona resposta a les necessitats de la majoria de la població. Solucionem primer el que és bàsic i abordem després el que representa un valor afegit.