Una insòlita condemna al fiscal general
El Tribunal Suprem ha condemnat el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a dos anys d’inhabilitació especial per exercir aquest càrrec i a 7.200 euros de multa per un delicte de revelació de dades reservades en relació amb la filtració d’un correu amb l’admissió d’un frau a Hisenda d’Alberto González Amador, parella de la presidenta de Madrid i líder de l’ala dura del PP, Isabel Díaz Ayuso. La resolució, recolzada per cinc dels set magistrats i amb el vot discrepant de dos, també li imposa el pagament d’una indemnització de 10.000 euros a González Amador per danys morals. La notificació de la resolució a les parts es va avançar a ahir, però encara no està redactada, així que caldrà esperar per conèixer els arguments en què es basen els jutges que formen una majoria conservadora en el tribunal per a aquest veredicte, que constitueix la cirereta d’un procés insòlit. Per què ho diem, això? Per començar, perquè és totalment excepcional que es porti a judici una filtració que afecta un cas judicial o susceptible de ser judicialitzat, en aquest cas la denúncia de Fiscalia contra el nòvio d’Ayuso per un presumpte frau fiscal a Hisenda de 350.951 euros el 2020 i el 2021 a través de factures falses.
N’hi ha prou amb recordar les múltiples filtracions que s’han registrat no només als jutjats de províncies o en els tribunals superiors, sinó al mateix Suprem, sense que mai s’hagi obert cap diligència. Per continuar, perquè aquesta causa arranca d’una falòrnia difosa pel cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, per protegir la parella de la seua cap política. Ell mateix va admetre en la seua declaració durant la vista que va difondre a través de mitjans afins la falsedat que la Fiscalia havia ofert un pacte a González Amador, quan era aquest qui ho havia fet reconeixent dos delictes fiscals. Primer ho va publicar un diari, a continuació una cadena de televisió va oferir la versió correcta i l’endemà diversos mitjans van donar per bona la informació que els havia facilitat Rodríguez, cosa que va portar la Fiscalia a publicar una nota aclarint quina era la veritat i fent referència a l’encreuament de correus entre les dos parts, cosa que va motivar que González Amador, el Col·legi d’Advocats de Madrid i el pseudosindicat ultra Manos Limpias es querellessin contra García Ortiz per presumpta revelació de secrets. Finalment, al llarg de la vista no es va presentar cap prova fefaent que demostri que el fiscal general filtrés el mail de l’advocat de l’empresari. És més, sis periodistes van afirmar que el van conèixer abans que el ministeri públic difongués la seua nota i que els va arribar per altres fonts. Sobra dir que no els desitgem cap perjudici, però si el tribunal fos conseqüent hi hauria la possibilitat que els processés per fals testimoni, perquè aquesta condemna només és possible si creu que han mentit.
