Exigència i reconeixement per als docents
La Conferència de Degans d’Educació ha aprovat aquesta setmana el Llibre Blanc de la titulació, en el qual aposta per allargar un any la formació dels futurs mestres de Primària i dels professors de Secundària. En el primer cas, afegint un curs de màster d’especialització als quatre del grau. En el segon, ampliant l’actual màster d’un any a dos o, com a mínim, a un i mig. D’entrada, sembla una proposta raonable, perquè una de les claus per millorar el nivell educatiu és disposar de docents ben formats que estiguin en condicions d’oferir un ensenyament de qualitat. En aquesta línia, cal potenciar les pràctiques perquè els estudiants puguin veure la realitat amb què es trobaran a les aules i les diferents metodologies que apliquen els centres. S’ha de tenir en compte que la incorporació al sistema per part dels nous titulats té lloc molt majoritàriament a través de substitucions. Això fa possible que un mestre pugui estar uns mesos en un centre que no utilitza llibres o en un que barreja alumnes de cicles diferents i després anar a un on sí que es fan servir llibres o a un altre on es respecta estrictament l’organització per cursos, per exemple. I quant als professors, també han de conèixer de primera mà com funcionen els centres i, alhora, estar ben formats en matèria pedagògica, que no s’imparteix en els graus en què s’han titulat.
No obstant, augmentar el nivell d’exigència hauria d’anar acompanyat de la contrapartida que això es traduirà en un major reconeixement de la professió. Precisament, dissabte passat milers de docents van protestar a Barcelona per demanar millores laborals, començant per la salarial. Denuncien que no s’han revertit les retallades aplicades fa ja gairebé quinze anys i els sindicats del sector reclamen augments que ronden el 25%. Sense entrar a analitzar xifres i percentatges concrets, és cert que els sous que perceben a Catalunya són dels més baixos de totes les comunitats autònomes. Així mateix, els últims anys la diversitat a les aules s’ha incrementat molt, no només per l’efecte de la immigració, sinó per l’aplicació del decret de l’escola inclusiva, sense que s’hagin destinat els recursos necessaris per poder afrontar els reptes que planteja aquesta nova realitat.
I a nivell general, cal fer el possible perquè mestres i professors recuperin el prestigi social perdut. No podem quedar-nos en la facècia fàcil que treballen poques hores i gaudeixen de tres mesos de vacances. Si es fa bé, la docència requereix un gran esforç. Per això cal avançar en el camí de garantir una formació de qualitat, avaluar després que els professionals duguin a terme la seua tasca amb eficiència i, a canvi, revisar a l’alça les seues retribucions i assegurar que el sistema educatiu té tots els recursos que necessita.
