Un cop dur al sector porcí i a Lleida
El focus de la pesta porcina africana que afecta senglars a Collserola ha posat en perill el sector porcí català, del qual la demarcació de Lleida és líder, cosa que també la fa més vulnerable a aquesta crisi. Com destaquem en la nostra edició d’avui, només la producció representa al voltant del 10% del Producte Interior Brut provincial, amb uns 1.400 milions. Hi cal sumar altres activitats vinculades com els escorxadors, la transformació de la carn en productes derivats i la seua comercialització, per la qual cosa el seu pes és molt més gran. De moment, el dispositiu desplegat per la Generalitat sembla que és efectiu, perquè no s’han detectat senglars afectats fora del perímetre de 20 quilòmetres al voltant d’on es va registrar el focus, ni tampoc en els porcs de granges que són dins d’aquesta zona. Cal confiar que continuarà sent així, però fins i tot en aquest escenari les conseqüències negatives es mantindran almenys durant un any, que és el temps que ha de passar perquè un territori sigui declarat oficialment lliure de pesta porcina. Les exportacions fora de la Unió Europea han quedat molt afectades, perquè països com el Japó o les Filipines han tancat de moment les fronteres a l’entrada de carn de porc procedent d’Espanya. Per la seua part, la Xina ha acceptat la regionalització per províncies i només rebutja la que és originària de Barcelona, però ha vetat per complet les importacions de triperia.
Les comarques de Lleida compten amb 2.345 granges, que constitueixen un element molt important a l’hora de fixar la població als pobles. Un 80% de les d’engreixament estan integrades, és a dir, que els titulars no són amos dels porcs, que són proporcionats per una empresa que també facilita el pinso i altres serveis, com els veterinaris, i el ramader rep un import fix per cada cap. En situacions de crisi, sempre són les baules més febles de la cadena les que pateixen més, i en aquest cas són els grangers, tant si formen part de la majoria que estan integrats com de la minoria que continuen sent independents, perquè aquests no disposen dels recursos que té una gran empresa per fer front a un període prolongat de pèrdues, per molt que en els anys anteriors els beneficis hagin estat històrics. Les cotitzacions a Mercolleida han baixat al voltant del 20% des que es van registrar els primers casos de pesta i les pèrdues superen els 30 euros per cada animal, uns números vermells que acabaran sent inassumibles per a molts ramaders si es mantenen en el temps. Per això resulta determinant evitar que hi hagi més focus de pesta porcina i negociar amb els països que no formen part de la UE perquè tornin a donar llum verda a les importacions de carn produïda fora de la zona zero d’aquesta crisi.
