Violència intolerable en el futbol
El futbol amateur va viure dissabte a la tarda un penós incident després que un grup d’aficionats del Torrefarrera ataqués un jugador del Rosselló. Va ser fora del camp, una vegada acabat el partit de futbol de Quarta Catalana, i l’agredit va patir una fractura al pòmul per la qual va haver de ser atès a l’hospital Arnau de Vilanova. Crida l’atenció que es produeixin aquests successos en categories en les quals els equips juguen per amor a l’art, la qual cosa els aficionats dels seus municipis haurien d’agrair, ja que mantenen viva la competició territorial. És d’aplaudir que els dos clubs reaccionessin subscrivint un comunicat conjunt condemnant aquests fets i tota mena de violència tant dins com fora dels terrenys de joc.
El Torrefarrera també va anunciar que prohibirà l’accés al camp als agressors una vegada que aquests siguin identificats. A més, caldrà veure quines conseqüències pot comportar-los la investigació que han obert els Mossos d’Esquadra arran de la denúncia presentada pel jugador. Aquest tipus de comportaments no tenen cabuda en l’esport, i encara menys en l’amateur i el de base. Federació i clubs han de perseverar a fer pedagogia, seguint l’exemple d’iniciatives com la del “tercer temps” del FC Rialp, que obsequia els seus rivals amb una bufanda i els convida a berenar al final del partit. Aquest ha de ser l’esperit del futbol territorial i del formatiu.
Rússia ha reforçat els últims dies els seus atacs contra Ucraïna amb drons i míssils que han deixat sense electricitat diverses regions d’aquest país. D’aquí a poc més de dos mesos es compliran quatre anys de l’inici de la invasió russa. El que havia de ser una acció ràpida s’ha convertit en una guerra interminable, malgrat el desequilibri de forces, per les limitacions de l’exèrcit rus i l’esperit de resistència del qual han fet gala des del primer dia els ucraïnesos.
Trump afavoreix Rússia
Tanmateix, la prolongació de la contesa no fa més que beneficiar el més fort. Vladímir Putin compta a més amb l’aquiescència tàcita de Donald Trump, perquè el president dels EUA ha passat d’assegurar quan va prendre possessió del càrrec que en poques hores posaria fi a aquest conflicte a una actitud contemporitzadora que beneficia Rússia. I la Unió Europea, que teòricament hauria de ser la gran aliada d’Ucraïna, està lligada de mans com gairebé sempre pels contradictoris interessos dels seus països membre, la falta d’una política exterior única i la inexistència d’una força de defensa pròpia. Desgraciadament, tot fa preveure que el país agredit acabarà sent el principal perdedor.
