Docència en aules cada vegada més diverses
Els centres educatius de Lleida estan rebent durant els últims cursos milers d’alumnes que arriben amb el curs ja començat o bé durant els mesos d’estiu, per la qual cosa aquests tampoc han tingut cap contacte amb l’escola o l’institut. Només a la capital, entre Infantil, Primària i ESO, cada any són uns 1.500. Més de la meitat procedeixen de l’estranger i no entenen el català, que és la llengua vehicular. El departament d’Educació habilita aules d’acollida en diversos centres, però els docents afirmen que el nombre és insuficient. La realitat avala aquesta denúncia, perquè en el que va de curs hi ha col·legis que han hagut d’escolaritzar com si fossin uns alumnes més nens que no saben ni una paraula de català ni de castellà. La diversitat a les aules cada vegada és més gran, tant per aquest flux constant de nouvinguts com per l’aplicació del decret d’educació inclusiva. Aquesta norma es va aprovar amb un objectiu molt lloable: que els nens amb discapacitats, tret que aquestes siguin greus o severes, deixessin d’estar escolaritzats en centres especials i vagin amb els de la seua edat a escoles convencionals.
No hi ha res a criticar sobre la finalitat, el problema és la falta de mitjans, perquè molts d’aquests menors necessiten un suport individual que un mestre no està en condicions de donar en una classe amb una vintena d’alumnes, a la qual cosa cal afegir que segurament la seua formació no ha inclòs cap apartat que li donés pautes per atendre aquests nens. Educació facilita vetlladors, que desenvolupen una funció d’assistent personal, però tant el nombre com les hores que tenen assignades estan lluny de cobrir les necessitats existents. La diversitat provocada per aquests dos factors, ja per si mateixa complexa, augmenta encara més per la creixent desigualtat social. Així que els docents s’han d’enfrontar a una realitat molt complexa sense prou mitjans, la qual cosa, juntament amb les queixes per les retallades salarials efectuades durant la crisi i no revertides, explica el seu actual descontentament.
L’origen de la pesta porcina
El president de la Generalitat, Salvador Illa, va manifestar ahir al Parlament que de moment no hi ha res que permeti concloure que el virus que va provocar la pesta porcina hagi sortit d’algun laboratori o centre d’investigació català que hi treballa i que els procediments de seguretat que hi ha en tots són els adequats. Va detallar que hi ha cinc línies de treball obertes per determinar-ne l’origen. Cal esperar, però alhora cal demanar, diligència per aclarir com més aviat millor l’origen d’aquest focus, confiant que les mesures adoptades continuïn servint per evitar que s’escampi.
