La immoralitat de Trump

Deia Borges que als suecs se’ls dona millor inventar la dinamita que concedir premis, una cosa que salta a la vista perquè a ell no li van concedir el Nobel de Literatura. No se’ls dona gaire millor als noruecs des del moment que va sonar fins a última hora el nom de Trump com a Nobel de la Pau i ho van concedir a una opositora veneçolana que ha participat en mítings ultradretans. Trump va confirmar ahir el que feia mesos que venia anunciant des que va desplegar una amplíssima flota al Carib. I no només això: des que va començar a matar desenes de persones en alta mar amb l’excusa que eren narcotraficants, una cosa per a la qual no necessitava més prova que l’afirmació del mateix Trump, carregant-se de cop la base del dret penal il·lustrat des dels temps de Beccaria, com és la presumpció d’innocència. Trump ha expandit una narrativa sorprenent: Veneçuela no només és una dictadura sinó que també és un narcoestat dirigit per un Maduro del qual ahir va exhibir la captura. Que Veneçuela és una dictadura serà més o menys discutible, però que és un país on no es respecten drets és evident des del moment en què hi ha 8 milions de veneçolans refugiats al món, la majoria a Madrid, i 406 peticions d’asil a Lleida el 2024. Però que sigui una dictadura no justifica els bombardejos d’ahir ni tan sols per a Trump.

Hi ha moltes dictadures en què els EUA no només no intervenen sinó que les defensa, com l’Aràbia Saudita. Per això ha esgrimit ara l’argument del narcoestat, encara que la raó de fons, per descomptat, és el petroli. Des que va començar el seu segon mandat, vol actualitzar la doctrina Monroe, postulada al segle XIX pel president, que va defensar que els assumptes d’Amèrica eren per als americans en contraposició als interessos colonialistes europeus. Trump aspira a convertir la doctrina Monroe en doctrina Donroe (per Donald). Intervé a l’Amèrica Llatina com ho feia Kissinger, però a la seua manera. I la seua manera és lluitar contra la democràcia a Europa potenciant els partits d’ultradreta i als EUA potenciant un cop d’Estat (assalt al Capitoli) i batudes massives contra immigrants.

Hi ha una diferència crucial entre la política de Kissinger i la de Trump. Kissinger intervenia a l’Amèrica Llatina de forma semblant a com ho fa Trump, però ho feia en nom d’una suposada defensa d’un valor moralment superior, com són les democràcies occidentals davant dels règims dictatorials. Era una política cínica perquè en realitat Kissinger potenciava dictadures a l’Amèrica Llatina, però es deia, fos o no veritat, que es feia per un valor èticament encomiable. Trump trenca amb això i declara la guerra a la democràcia. És un salt a la immoralitat insòlit a Occident des del final de la Segona Guerra Mundial i la Declaració Universal dels Drets Humans.