Veneçuela il·lustra el fracàs de la UE i l’ONU
La intervenció militar dels EUA a Veneçuela, culminada amb la captura de Nicolás Maduro, ha posat de manifest que Donald Trump aposta per aplicar la denominada doctrina Monroe amb total desvergonyiment per controlar el petroli del país que compta amb les reserves mundials més grans, tal com hem assenyalat en aquesta mateixa secció. També ha deixat en evidència la inoperativitat de la Unió Europea, que va tardar un dia i mig a consensuar un comunicat en el qual es limitava a fer una “crida a la calma” per “garantir una solució pacífica” a Veneçuela. Així mateix, demanava “moderació” i indicava que “s’han de respectar els principis del dret internacional i la Carta de les Nacions Unides”, això sí, sense fer cap crítica explícita al Govern nord-americà. I si la reacció d’Europa és tardana i irrellevant, la de l’ONU ni hi és ni se l’espera, perquè l’organització que havia de vetllar per la cooperació i la pau a nivell mundial s’ha convertit en un fòssil per la incapacitat de fer res davant de flagrants agressions a l’ordre internacional quan estan protagonitzades per alguna gran potència amb dret a veto a les seues resolucions o pels països que protegeixen. N’hi ha prou de veure la seua inacció davant la invasió russa a Ucraïna o davant la massacre a Gaza per part d’Israel. El fracàs europeu a l’hora d’articular una política internacional i de defensa i la decrepitud de l’ONU certifiquen que Trump podrà fer continuar fent el que li doni la gana sempre que no col·lideixi directament amb interessos de la Xina i Rússia, que són els únics estats capaços de plantar-li cara i que, alhora, tenen capacitat d’actuar com ell en benefici propi. És la translació a la política de la llei de la selva, en la qual mana el més fort. Cada vegada està més clar que els EUA s’apropiarà de Grenlàndia quan vulgui, sense que això suposi més que una tímida protesta diplomàtica de la UE. D’aquesta manera, la Xina tindrà via lliure per fer el mateix amb Taiwan i Rússia també podrà mantenir la guerra a Ucraïna fins a la victòria final, ja sigui per les armes o amb un acord de pau totalment avantatjós. Els països europeus haurien de reflexionar sobre aquesta situació. Cadascú per si sol no pinta res en la política internacional, ni tan sols Alemanya o França. I ser aliat de Trump o Putin no constitueix cap garantia, perquè els interessos d’aquests no tenen per què coincidir amb els de països o dirigents que estiguin en sintonia amb ells. Encara que sigui un pèl anecdòtic, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ho ha patit en les seues pròpies carns, quan després de mostrar-se aquiescent amb l’atac dels EUA va afirmar públicament que els opositors Edmundo González i María Corina Machado s’havien de convertir en els nous líders de Veneçuela. Doncs bé, Trump ha decidit que sigui la número dos de Maduro, Delcy Rodríguez.
