La memòria històrica, més necessària que mai
El proper mes de juliol es compliran 90 anys de l’inici de la Guerra Civil, després que un grup d’alts caps militars, que acabarien sent liderats per Francisco Franco, es revoltessin contra el Govern legítim de la Segona República, en un cop d’estat que al no tenir èxit en bona part del país va acabar generant un sagnant conflicte bèl·lic. Ha passat molt de temps, però encara queden per localitzar els cossos de nombroses persones que van perdre la vida durant la contesa primer i, després, a causa de la cruel repressió que va aplicar la dictadura instaurada després de la victòria del bàndol rebel. Tal com donàvem compte en la nostra edició d’ahir, la Generalitat, a través de la direcció general de Memòria Històrica, està elaborant un cens de desapareguts en el qual de moment ja figuren 720 lleidatans. Així mateix, està actualitzant el mapa de fosses comunes, de les quals n’hi ha 442 de documentades a les comarques de Lleida. Encara en queden moltes per excavar, en una actuació que acumula lustres de retard perquè la transició a la democràcia a Espanya va portar incorporat un pacte de silenci sobre els crims del franquisme. La primera llei de memòria històrica no va ser aprovada fins al desembre del 2007, quan havien transcorregut més de tres dècades des de la mort de Franco. Al contrari del que sostenen partits com Vox i molts dirigents del PP, localitzar les restes de les persones que estan enterrades en fosses no suposa reobrir les ferides de la guerra, sinó que serveix per tancar-les de forma definitiva. Els descendents de morts i desapareguts tenen dret a saber on es troben els seus cossos i a poder inhumar-los on desitgin. És una qüestió de dignitat. A més, i com ja hem assenyalat en altres ocasions, aquest tipus d’iniciatives ajuden que els ciutadans puguin aprendre de la història i evitar així que es repeteixi, una cosa molt aconsellable vist l’actual panorama polític a Catalunya, Espanya i arreu del món, marcat per l’ascens de la ultradreta amb Trump com a punta de llança.
Les rebaixes, un pilar comercial
Les temporades de rebaixes no tenen cap límit d’inici i final des de fa diversos anys, quan el Tribunal Constitucional va anul·lar la part de la llei catalana de comerç que les regulava. No obstant, encara són majoria les botigues que inicien les d’hivern l’endemà de Reis. El primer dia va registrar una notable afluència de clients, després d’una campanya nadalenca que també ha estat bona. Malgrat l’auge de les vendes online, les rebaixes continuen mantenint l’estrebada entre molts consumidors i són un dels pilars per al present i futur de les botigues.
