Aules menys massificades
El progressiu descens del nombre d’alumnes a Lleida ciutat, especialment a Infantil i Primària, ha reduït la ràtio mitjana per classe fins als 21,5 estudiants, gairebé dos menys que fa set cursos. Aquesta dada, lluny de ser anecdòtica, s’hauria de situar en el centre del debat educatiu. Fa temps que els docents reivindiquen unes classes menys massificades per revertir els mals resultats d’indicadors com l’informe PISA. Si bé la baixada de la ràtio no respon a una planificació estructural, sinó a una nova realitat demogràfica, es tracta d’una oportunitat que s’hauria d’aprofitar. L’últim curs, Infantil i Primària han perdut 288 alumnes, però només s’han clausurat tres grups. El resultat és una millora objectiva de les condicions d’ensenyament, especialment a l’escola pública, on la ràtio se situa en 20,78 alumnes per aula, davant dels 22,58 de la concertada. Aquesta diferència torna a evidenciar una bretxa que no és nova, però que continua tenint impacte directe en l’equitat del sistema. El descens és encara més significatiu si s’observa l’evolució temporal. Des del curs 2022-2023, quan la ràtio mitjana era de 22,8, la xifra no ha deixat de caure. En paral·lel, Educació ha anat ajustant a la baixa l’oferta de places, amb grups que el curs vinent arrancaran majoritàriament amb 17 alumnes. Una mesura raonable des del punt de vista pedagògic, però que exigeix coherència i continuïtat perquè no es converteixi en un simple ajustament estadístic. Tanmateix, la situació canvia a Secundària. L’ESO continua registrant ràtios elevades, properes o superiors als 28 alumnes per aula, tant en la pública com en la concertada. Tot i que també aquí l’alumnat disminueix –177 estudiants menys i només dos grups tancats–, la mida de les classes continua sent alta per a una etapa especialment complexa. Aquesta asimetria entre etapes planteja una pregunta incòmoda: per què els beneficis de la baixada demogràfica no es traslladen amb la mateixa intensitat a la Secundària? A tot això se suma un factor clau en el cas de Lleida: la matrícula viva. Cada any, al voltant de 1.500 alumnes arriben fora de termini als centres de la ciutat, amb pics que superen àmpliament aquesta xifra. En el curs 2024-2025 van ser 1.845 incorporacions, i en l’actual ja s’han escolaritzat gairebé 600 alumnes només durant l’estiu. Aquest flux constant, lligat en bona mesura a la mobilitat migratòria, obliga a mantenir marge a les aules i reforça la necessitat de recursos específics, com les aules d’acollida. La revisió anunciada d’aquestes aules és imprescindible, però insuficient si no va acompanyada d’una reflexió més àmplia. Convertir aquesta conjuntura en una política educativa estable dependrà d’una decisió clara: prioritzar la qualitat educativa davant d’una lògica merament administrativa de contenció de costos.
