Un punt d’inici per impulsar el Pirineu
El tram de l’N-260 (l’Eix Pirinenc) entre Xerallo i el Pont de Suert es podria qualificar com la carretera de la vergonya. Es troba en pitjor estat que gairebé totes les comarcals i moltes locals. Recórrer aquest trajecte amb cotxe o en qualsevol altre vehicle és com retrocedir mig segle en el temps, i això que és una via nacional. La renovació de l’Eix Pirinenc va quedar paralitzada poc després que Josep Borrell, natural de la Pobla de Segur, deixés de ser ministre d’Obres Públiques el 1996, just quan s’abordava com s’havia d’actuar en aquest sector. El 2008, quan el PSOE governava a Madrid i el tripartit a Catalunya, es va presentar un pla que preveia diversos túnels i viaductes, però la crisi va fer que quedés en l’oblit. Per això és una molt bona notícia que el conseller de Presidència i en funcions de president, Albert Dalmau, anunciés ahir a Tremp, durant la jornada Connectem el Pirineu, que ha sortit a licitació l’estudi informatiu i d’impacte ambiental d’aquest tram, que és clau per millorar la comunicació entre l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà, dos comarques veïnes que ara viuen gairebé d’esquena. Aquest projecte forma part de les encomandes en infraestructures acordades pel Govern central i el de la Generalitat, en les quals el primer s’encarrega del finançament i el segon, de l’execució. D’altra banda, Dalmau va indicar que també s’han licitat les obres per adequar el port de Comiols entre el Pont d’Alentorn i Vall-llebrera perquè puguin començar la tardor vinent, la qual cosa permetrà millorar la connexió entre el Jussà i la Noguera. El conseller va completar la llista d’anuncis per al Pirineu assenyalant que al març sortirà a concurs la instal·lació de fibra òptica en un primer tram dels 433 quilòmetres de l’Eix Pirinenc, concretament entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell, de 47 km, i indicant que ben aviat es licitarà l’adequació de la C-28 a la zona de Sorpe i que es portaran a terme accions per prevenir allaus al port de la Bonaigua. Totes aquestes iniciatives són benvingudes i caldrà vetllar perquè se’n compleixi el calendari d’execució perquè, com va dir el mateix Dalmau, no es pot tolerar que hi hagi una Catalunya de dos velocitats. Ara bé, per aconseguir que aquest objectiu es converteixi en una realitat caldrà impulsar moltes més actuacions, perquè les comarques de Lleida en general i les de muntanya en particular acumulen un dèficit històric d’inversions de les administracions públiques. El reequilibri territorial passa per una discriminació positiva en matèria d’infraestructures i serveis que possibiliti que les zones menys poblades puguin competir en igualtat de condicions amb la resta. Queda molt camí per recórrer, i el fet que el projecte de millora de l’N-260 entre Xerallo i el Pont hagi estat encallat durant 30 anys, il·lustra el retard acumulat.
