El PP baixa, el PSOE cau i només guanya Vox

Un dels eixos del discurs del Partit Popular contra Pedro Sánchez ha estat que, al no tenir majoria per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat, que són la principal eina per governar, hauria de convocar eleccions perquè els ciutadans decideixin i que hi hagi l’opció de poder conformar una majoria estable. Per això, i per aprofitar la debilitat territorial del PSOE, els presidents d’Extremadura i Aragó, tots dos del PP, van convocar comicis anticipats tan aviat com no van arribar a un acord amb Vox per aprovar els pressupostos d’aquest exercici, desdenyant qualsevol altra alternativa. A la primera comunitat, el PSOE va patir una gran patacada, amb la paradoxa que els populars no van aconseguir la majoria absoluta a què aspiraven i tornen a dependre de la ultradreta com abans, amb la diferència que ara aquesta és més forta, perquè ha passat de 5 a 11 diputats. Ahir, a Aragó va passar una cosa molt similar; els populars s’han quedat pitjor del que estaven, més lluny de la majoria absoluta al tenir menys escons, els socialistes han tingut una forta caiguda i Vox ha estat el gran beneficiat, amb una gran pujada, i ara tindrà més força per imposar les seues condicions, perquè l’actual president, Jorge Azcón, no té cap altra alternativa que li permeti prescindir del suport dels ultres. I d’aquí a poc més d’un mes hi haurà eleccions a Castella i Lleó, aquestes sí després d’haver-se esgotat la legislatura, i tot apunta que el panorama serà semblant al d’aquestes dos comunitats. Així que a hores d’ara es pot concloure que el PP ha aconseguit només un dels seus objectius, que era que les urnes constatessin que el PSOE va a la baixa. En canvi, ha fracassat en el propòsit d’arribar o com a mínim vorejar majories absolutes que demostressin que és capaç d’ampliar la seua base de votants i d’alleugerir la pressió de la ultradreta. Al contrari, ara hi ha menys dubtes que, independentment de quan s’acabin celebrant les eleccions generals, no podrà governar sense associar-se amb Vox, i que aquest partit serà més fort del que és actualment. Sánchez ha dit per activa i per passiva que pensa esgotar la legislatura, per a la qual cosa queda un any i mig, prou temps perquè els ciutadans puguin comprovar quines polítiques apliquen els executius autonòmics en els quals els ultres hauran guanyat pes. Per si fos poc, aquests seguiran rebent el suport actiu, i segurament finançament, del conglomerat que representa Donald Trump, i l’esquerra tindrà l’oportunitat –una altra cosa és que l’aprofiti– de rearmar-se. Un panorama que permet dir que ningú no arrenda el guany al PP en la seua estratègia d’haver avançat les eleccions a Extremadura i Aragó. D’altra banda, sobre aquesta última comunitat cal pronosticar que, per desgràcia, l’arraconament del català a la Franja anirà a més.