Els usuaris del tren sempre surten perjudicats

Plou sobre mullat. Aquesta expressió serveix tant per expressar els problemes que ha comportat l’acumulació de pluges durant l’últim mes com per il·lustrar la situació del servei ferroviari. Després de tres setmanes de caos pels accidents en la línia d’alta velocitat a Adamuz i a la de Rodalies a Gelida, ahir va arribar la vaga dels maquinistes, que va suprimir nombrosos trens, fins i tot alguns que entraven dins dels serveis mínims que estaven fixats i que no van acabar sortint, com l’Avant de primera hora entre Lleida i Barcelona. El que ha succeït els últims dies ha posat de manifest greus carències a tota la xarxa de Rodalies de Catalunya, en la qual l’ens públic Adif, que n’és el titular, ha detectat centenars de punts crítics que necessiten ser revisats i ha efectuat reparacions urgents en alguns.

Així mateix, el manteniment de les vies d’alta velocitat també està en qüestió. No només pel tràgic sinistre del 18 de gener que va causar 46 morts, sinó perquè arran del succés s’han detectat problemes en alguns punts concrets. Ambdós casos constaten que hi ha deficiències en la revisió de la xarxa que són especialment greus a Rodalies, llastada per un dèficit històric d’inversió. Per això cal donar la raó als maquinistes quan reivindiquen que s’ha de garantir la seguretat, per a la qual cosa reclamaven “la implantació d’un protocol unificat per a tot el sector, que protegeixi tant les persones treballadores com les usuàries del ferrocarril”.

Ara bé, no estaria de més que fossin conscients que aquests últims són els grans perjudicats per l’aturada, quan ja feia dies que patien grans retards en el servei. I també hauria de ser-ho el ministeri de Transports, que s’havia mostrat incapaç d’arribar a un acord en els dies previs a la vaga. Curiosament, ahir al migdia sí que va ser possible que les dos parts assolissin un pacte per posar fi a la mobilització. Segons els sindicats, el Govern central s’ha compromès a un augment de la dotació del 50% de la inversió en infraestructures i una major dotació de personal tant a Adif com a Renfe i en l’Agència de Seguretat Ferroviària. La pregunta és per què ministeri i sindicats no ho han posat tot de la seua part per assolir aquesta solució negociada sense que els ciutadans haguessin de suportar nombroses cancel·lacions de trens i grans retards dels que sí que van funcionar. Això ja no té volta enrere, i a partir d’ara cal esperar que es compleixin els acords i es duguin a terme totes les actuacions imprescindibles per posar d’una vegada al dia tota la xarxa ferroviària, per a la qual cosa serà necessari primar la inversió a les línies més degradades, com les de Rodalies, en lloc de continuar apostant per voler fer la competència a la Xina en l’alta velocitat, creant un gegant que com s’ha vist té els peus de fang.