Alertes més territorialitzades

Catalunya va viure ahir una situació inèdita a causa de l’alerta pel fort vent previst durant tot el dia, especialment al matí. La Generalitat va decretar la suspensió de totes les activitats educatives, esportives, culturals, de lleure i l’activitat sanitària programada. Així mateix, molts ajuntaments van optar per suspendre serveis de la seua competència aplicant les directrius de Protecció Civil. Així, a Lleida ciutat van quedar tancats els centres cívics de barri, les llars de jubilats, les oficines d’atenció a la ciutadania, ludoteques, biblioteques, diversos parcs com els Camps Elisis i el cementiri. A l’hora de la veritat, a les comarques de Ponent la força del vent no va ser gens extraordinària. Les ratxes màximes al pla –a més molt puntuals– van ser fins al migdia d’entre els 75 i 80 quilòmetres per hora en municipis com la capital o les Borges Blanques. I a l’Alta Ribagorça, que juntament amb la Segarra i l’Alt Urgell eren els tres de Ponent que estaven en situació d’alerta roja, al Pont de Suert, no va arribar als 40 quilòmetres per hora, malgrat que a les cotes més altes de Boí Taüll, a 2.500 metres d’altitud, va superar els 119 per hora.

L’opinió general entre molts ciutadans va ser que la Generalitat s’havia passat de frenada i que no n’hi havia per a tant. En altres llocs, especialment a la demarcació de Barcelona, sí que hi va haver problemes i danys materials i personals. Almenys nou persones van resultar ferides, una d’elles en estat crític, una altra de molt greu i tres de greus, per la caiguda d’arbres, murs o estructures metàl·liques. L’aeroport de Barcelona va haver de cancel·lar 91 vols i 10 més van haver de ser desviats, el port de Tarragona també va haver de paralitzar part de la seua activitat i hi va haver nombroses incidències a la xarxa viària. A les 13.00 hores, els Bombers ja havien atès prop de 2.000 avisos pels efectes del vendaval, que va registrar ratxes de fins a 167 quilòmetres per hora. Cal partir de la base que més val prevenir que haver de lamentar, i que la meteorologia no és una ciència exacta. Tanmateix, es troba a faltar una perspectiva més territorial a l’hora de la presa de decisions. Les comarques que estaven en un major nivell d’alerta representen al voltant de la meitat de la superfície de Catalunya, però concentren més del 80 per cent de la població a l’incloure tota l’àrea metropolitana de Barcelona. La pregunta que un pot fer-se és que, si l’afectació hagués estat a la inversa, s’hauria adoptat la mateixa decisió? A Ponent tenim la impressió que, governi qui governi, les polítiques i les actuacions de la Generalitat estan marcades per una visió centralista. Com si quan Barcelona es refreda, el país esternuda. Però si és la resta del territori el que pateix un problema, la capital i el seu entorn continuen desenvolupant amb normalitat la seua vida quotidiana.