Quatre anys de guerra i una possible mala pau
Avui es compleixen quatre anys de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. El que l’autòcrata Vladímir Putin havia planificat com una operació especial de curta durada que li permetria assumir el control directe o indirecte del país en poques setmanes s’ha convertit en una guerra de llarga durada, després de la inesperada capacitat de resistència que va mostrar l’exèrcit ucraïnès davant de l’ofensiva. Des d’aleshores, la xifra de baixes militars entre morts, ferits i desapareguts s’atansa als dos milions, mentre que els civils morts es compten per milers, els ferits, per desenes de milers, i els damnificats, per milions. Després dels primers mesos, la manifesta incapacitat de l’exèrcit rus, malgrat la seua gran superioritat en homes i materials, va provocar la impressió que era possible una contraofensiva victoriosa dels ucraïnesos que permetria posar fi al conflicte. Tanmateix, es va imposar una contesa de desgast que dona avantatge a qui compta amb més recursos, especialment després que els EUA hagin retirat el gruix del seu suport armamentístic a Ucraïna.
Inclosa la península de Crimea, que ja estava sota el seu control des del 2014, Rússia ha conquerit al voltant del 20% del país, principalment a l’est, al Donbàs. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va insistir ahir en una entrevista a la BBC que no contempla reconèixer la cessió de territori, però matisant que recuperar-lo és “una qüestió de temps” perquè ara no està en condicions de fer-ho. Per desgràcia, sembla tenir les de perdre, perquè la Unió Europea s’enfronta a les seues pròpies dissensions internes a l’hora de prestar ajuda, i tot apunta que Donald Trump està més interessat a promoure un acord de pau que li permeti compartir amb Putin l’explotació de recursos com les terres rares del Donbàs que a posar fi a les ambicions imperialistes del segon. Si Rússia aconsegueix imposar les seues condicions serà un revés per a Ucraïna i per al món.
Els documents del 23F
El president del Govern central, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que el Consell de Ministres aprovarà avui fer públics tots els documents del frustrat cop d’Estat del 23F a l’haver-se complert 45 anys des que va succeir, que és el termini màxim per desclassificar secrets oficials previst en una llei que està en tramitació. És una bona notícia que s’hauria d’estendre a tots els casos d’aquella època que segueixen sota secret. No obstant, seria millor que la nova norma redueixi aquest termini temporal pel bé de la democràcia i cal preguntar-se per què a hores d’ara la regulació d’aquest àmbit continua sent la del franquisme.
