David Uclés i el triomf de la bona literatura
La línia que separa l’èxit del fracàs és de vegades molt fina. David Uclés en pot donar fe. L’escriptor jaenès s’ha convertit en el fenomen mediàtic més gran de la literatura espanyola en anys, gràcies a La península de las casas vacías. Va començar a escriure-la el 2009 i va tardar quinze anys a publicar-la, temps durant el qual va patir el rebuig de totes les editorials a les quals va presentar el manuscrit, fins que Siruela va apostar per ell. Uclés ha explicat que aquesta dilació li va servir per anar reescrivint i completant la novel·la fins al seu format definitiu. L’obra narra tota la Guerra Civil des del realisme màgic, a partir de les vicissituds d’una família de Jándula, el nom que dona en la ficció al seu poble, Quesada. Per a qui no conegui aquest conflicte clau en la història recent de l’Estat és una bona manera d’abordar-lo. La seua gestació evidencia que el triomf d’Uclés no ha estat fruit de cap campanya minuciosament preparada, perquè a més les vendes en els primers mesos després de la publicació el 2024 no van ser gens espectaculars. Finalment, el boca-orella i el fet que personatges tan coneguts com Iñaki Gabilondo, Joaquín Sabina o l’hispanista Ian Gibson en recomanessin la lectura les va disparar fins al punt que dos anys després se n’han despatxat 400.000 exemplars. Uclés continua a la cresta de l’ona perquè ha guanyat l’últim premi Nadal amb una altra novel·la de realisme màgic, La ciudad de las luces muertas. Per si fos poc, la decisió de plantar un fòrum sobre la Guerra Civil coorganitzat per Arturo Pérez Reverte, al negar-se a compartir espai amb José María Aznar i Iván Espinosa de los Monteros, així com perquè el seu títol indicava que no hi va haver vencedors, sinó només perdedors, ha incrementat encara més el seu protagonisme públic. Però tornant al principi, l’èxit de La península de las casas vacías és una prova que la literatura ben feta, la Cultura en majúscules, continua tenint futur en l’era de les xarxes socials i els missatges curts. És un motiu per a l’esperança en aquests temps convulsos.
Un relleu molt simbòlic
El ministeri de l’Interior ha nomenat María Pilar Callejero Cornao com a nova comissària de la Policia Nacional de Lleida. Serà la primera dona que ocupa aquest càrrec i substitueix Antonio Royo. Un relleu molt simbòlic, ja que aquest va ser cessat al cap de poques setmanes de la seua designació després que SEGRE publiqués que va ser condemnat el 2003 per assetjament sexual a una subordinada a Guipúscoa. Un pas endavant que arriba al cap d’uns dies que el director adjunt operatiu del cos hagués de dimitir al ser investigat com a presumpte autor d’una violació. Cal continuar perseverant en aquesta línia.
