Alt, guapo i al costat correcte de la història
Després de la Revolució Industrial es deia que no hi hauria més guerres a Europa perquè eren cosa dels estats burgesos, i si una nació la declarava a una altra els obrers de tots dos països es negarien a prendre les armes. Va començar la carnisseria de la Gran Guerra i allà se’n van anar els obrers de França i els d’Alemanya, que abans que obrers eren francesos i alemanys i havien de donar la seua vida per la pàtria i arrabassar-la abans a tot aquell qui poguessin. Existeix un poema de Rudyard Kipling que es titula Epitafi de guerra i conté aquests dos únics versos: “Si algú us pregunta per què hem mort / digueu-li: perquè els nostres pares van mentir.” Un fill de Kipling va morir a la Gran Guerra. La història demostra que així funcionen les coses quan no s’atenen les derives mentideres de certes narratives criminals dels qui exerceixen el poder al marge de la més mínima moralitat. Claudicar o mirar cap a un altre costat davant dels abusos dels oligarques és un comportament que manca de tota decència. El contrari d’aquesta actitud exhibeix Pedro Sánchez al plantar cara a les impresentables amenaces de Donald Trump mentre la resta de líders europeus reaccionen amb roïna beneiteria perquè no s’enfadi el pinxo de la classe. “Recordem com al declarar-se l’inici de la Primera Guerra Mundial”, va dir ahir Pedro Sánchez en el seu discurs, “algú va preguntar al llavors canceller d’Alemanya com havia començat el conflicte i ell va respondre encongint-se d’espatlles i dient textualment: “Tant de bo ho sabés.” Així és. Aquest desconeixement equival a mentir als fills que es mataran a les trinxeres, ja que comporta mirar cap a un altre costat mentre l’oligarca de torn perpetra els seus abusos al marge de tota legalitat internacional i aplicant la llei de la selva en la qual només mana el més fort, és a dir: ell. Bush va intentar convèncer l’ONU perquè autoritzés la guerra de l’Iraq amb la mentida de les armes de destrucció massiva; no ho va aconseguir i va fer la guerra igual, però almenys ho va intentar. Trump passa de l’ONU i de tothom que no sigui ell. El 1948 es va firmar la Declaració Universal dels Drets Humans perquè no es repetissin els desastres dels totalitarismes de la primera meitat del segle XX. A Trump els drets humans li importen un rave. És el feixisme de tota la vida però canviat, com si fos un virus. El feixisme històric donava tot el poder a l’Estat; el del segle XXI l’hi treu i el dona a quatre oligarques ultrarics, en tots dos casos en perjudici de la llibertat, la igualtat i la fraternitat que constitueixen els principis morals de la modernitat des de fa més de dos segles. L’altre dia van preguntar a Susan Sarandon, flamant Goya Internacional 2026, què pensava de Pedro Sánchez i l’actriu va respondre: “És alt i guapo i està al costat correcte de la història.” En les dos primeres coses estem d’acord. En la tercera, també.
