Mesures contra la multireincidència
La proliferació de delinqüents que són multireincidents sol generar alarma social. Tots hem sentit comentaris que la policia deté un lladre i el jutge el deixa en llibertat, de vegades fins i tot per boca dels mateixos agents dels cossos de seguretat. En la nostra edició d’avui donem compte que vint delinqüents que estan fitxats per l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del Segrià dels Mossos d’Esquadra acumulen un total de 359 antecedents. Els líders de tan singular rànquing són un que compta amb 39 i dos més que en tenen 38. Els responsables de la policia catalana i les autoritats assumeixen que aquestes dades causen preocupació entre els ciutadans. El repte és com afrontar-ho. Al febrer, el Congrés dels Diputats va aprovar una proposició de llei presentada per Junts que eleva els càstigs per a aquests casos. Així, el delicte de furt, que engloba fonamentalment sostraccions de poc valor, passarà a tenir una pena d’entre un i tres anys de presó si l’encausat ja ha estat condemnat anteriorment almenys tres vegades pel mateix motiu, i es considera un agreujant que l’objecte robat sigui un mòbil o un altre dispositiu amb dades personals.
Aquesta reforma penal va tirar endavant amb el suport del PSOE, PP, Vox i PNB, i ara s’està tramitant al Senat, on el PP, que té majoria absoluta en aquesta Cambra, i Vox han presentat esmenes els objectius de les quals, entre d’altres, és endurir-ho més i facilitar l’expulsió de migrants. Caldrà veure quin és el redactat final de la llei, que haurà de tornar a passar pel Congrés per a l’aprovació definitiva. D’entrada, sembla raonable que la reiteració delictiva es tingui en compte a l’hora d’aplicar els càstigs. Ara bé, també cal contemplar qüestions que van més enllà del mateix Codi Penal. Com assenyala el cap d’investigació dels Mossos de l’ABP del Segrià, entre aquests lladres de poc import abunden els que són addictes al consum de substàncies estupefaents o els que han viscut sempre en entorns marginals i el que necessiten és recursos assistencials per poder sortir d’aquests entorns. La virtut sol estar en el terme mitjà i a l’hora d’abordar la multireincidència seria recomanable complementar les mesures punitives amb les socials.
Insults intolerables
Els insults racistes són intolerables en qualsevol lloc, i més encara en un recinte esportiu, perquè un dels valors que encarna l’esport és el respecte. El súmmum és que es registrin en competicions amateurs com el futbol territorial. Per això els aficionats que van insultar el porter visitant en el partit Verdú-Tremp es mereixen un càstig, que si és possible hauria d’incloure accions educatives.
