Ja n’hi ha prou!
La Guàrdia Civil investiga l’assassinat d’una nena de 3 anys penjada a Torrevella, el pare de la qual, de 40, també va ser trobat mort de la mateixa forma, com un possible cas de violència vicària. La troballa dels dos cossos es va produir poc abans de les dos de la matinada d’ahir al soterrani d’un habitatge de l’esmentada localitat alacantina després que la mare de la petita, de 36 anys i exparella del suposat autor del crim, avisés la Guàrdia Civil que no podia contactar amb ell des de feia unes hores i que temia que pogués haver fet mal a la seua filla, que es trobava amb ell. Malgrat que no existien denúncies formals prèvies entre els progenitors, la dona hauria patit maltractaments i també hauria rebut amenaces de mort dirigides a la filla si no acabava amb la seua relació actual amb un altre home. Quan encara intentàvem digerir aquesta terrible notícia en un nou exemple atroç de violència vicària, el tercer cas en el que va d’any, les alarmes van saltar a Saragossa. Era poc després de les 9.00 del matí quan una altra dona va morir en ple carrer a la capital aragonesa després de rebre diversos trets a boca de canó d’un home que posteriorment es va suïcidar. L’agressor, que tenia llicència d’armes, en portava diverses a sobre. Ella, d’uns 40 anys, era mare de dos fills i feia poc que havia obert una perruqueria. Pel que sembla havien mantingut una relació no gaire llarga i havien trencat feia uns mesos. Horrorós també i eleva a 14 la xifra de dones assassinades a Espanya per les parelles o exparelles en poc més de dos mesos del que portem del 2026. La situació és senzillament insostenible i a Lleida, aquesta mateixa setmana, n’hem tingut diversos exemples. Perquè entre dilluns i divendres la Guàrdia Urbana va detenir quatre persones (tres homes i una dona) per maltractament en l’àmbit de la llar o agressions a les seues parelles o ex. I si aquestes dades són esgarrifoses també ho és una xifra que s’ha fet pública també aquesta mateixa setmana: 83.987. Aquesta és la voluminosa quantitat d’agressors reincidents que el ministeri de l’Interior té registrats a l’Estat, la qual cosa suposa que han comès més d’un atac a una persona que, en un moment o un altre de les seues vides, havien estimat. Com a societat no podem sinó reflexionar sobre com hem arribat a aquests extrems de violència que s’acarnissa especialment en les dones i també en els seus fills, en un exemple aquest últim de sadisme i crueltat fora de tota raó. Però, a més de reflexionar, hem d’exigir mesures perquè, al mínim indici, es posi fre a aquest terrorisme domèstic que no para d’augmentar. Cal més educació per inculcar respecte i tolerància, però també mesures contundents per evitar i posar fi a aquesta successió d’atacs que sembla no tenir final. És hora de dir que ja n’hi ha prou!