Educació ha descuidat les formes
El fons sol ser el més important en qualsevol assumpte. No obstant, també cal cuidar les formes. Una acció, encara que s’hagi preparat amb la millor intenció, pot fracassar si no es fa en el moment que toca i de la manera adequada. És el que està succeint amb el pla pilot d’incorporar un agent dels Mossos en el dia a dia de diversos instituts públics, que a les comarques de Lleida eren els quatre de l’Urgell d’una banda i el de Vielha i l’Escola d’Ostalaria de Les de l’altra, a més de set en altres localitats catalanes. La idea inicial era posar-ho en marxa el 27 d’abril, però a dia d’avui ni tan sols està clar que a l’Urgell s’arribi a activar perquè tres dels quatre instituts ja han renunciat a participar-hi. També ha succeït el mateix a Vic i l’Hospitalet de Llobregat. Ahir, la consellera d’Educació, Esther Niubó, va qualificar d’“exagerada” la reacció, perquè la figura del policia no substitueix els professionals educatius, i va negar que hi hagi un problema de seguretat. “No estàvem assenyalant uns centres, no estàvem dient que tots aquests siguin conflictius ni de màxima complexitat, va voler fer-se una mostra petita, però representativa”, va afirmar.
Sense entrar en el fons d’aquesta iniciativa, era evident que aplicar-la quan hi ha un enfrontament entre els sindicats majoritaris del sector i el departament i quan molts centres han acordat anul·lar les sortides escolars i colònies del pròxim curs com a mesura de pressió podia generar aquest tipus de reaccions. L’estrany seria que no s’haguessin produït, cal afegir. En aquesta tessitura, només la complicitat de la comunitat educativa dels instituts afectats hauria garantit un paraigua per protegir-se de la pluja de crítiques. Hauria estat necessari un ampli debat previ que, pel que sembla, no ha existit. Aquest pla es va plantejar en el marc de les cinc zones de governança que ha creat la conselleria, en què participen les institucions locals, i confiar que aquestes es mullin per defensar-lo només és viable si es comparteix el mateix color polític. Tàrrega torna a servir d’exemple, perquè l’alcaldessa, de Junts i que governa amb la CUP, va començar avalant aquesta proposta i al cap d’un parell de dies la va criticar.
Futbol lluny de l’elit
El descens de l’AEM ha completat un any nefast per als principals clubs de futbol de la ciutat de Lleida. El seu és més inesperat després de jugar dos play-offs d’ascens a la màxima categoria estatal. Tenint en compte la situació dels equips masculins, caldria preguntar-se si aquests anys la ciutat no ha desaprofitat una oportunitat d’apostar per un equip que l’hauria pogut situar en l’elit del futbol femení.