Un pressupost necessari
Fins fa una mica més d’una dècada, l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat o de l’Estat no constituïa una notícia en si mateixa. Que es tramitessin cada any era normal i el més transcendent era conèixer les principals línies d’actuació i inversions, per saber quines eren les prioritats del Govern i quines qüestions deixava de banda. Ara, en canvi, que hi hagi pressupostos sí que és una notícia. Tant a Catalunya com a Espanya, els últims aprovats corresponen a l’exercici del 2023. Des d’aleshores, s’han anat prorrogant davant la falta de majoria parlamentària per tramitar-ne d’altres. És viable que l’administració pugui continuar funcionant d’aquesta forma? Ha quedat demostrat que sí, perquè es poden anar suplementant partides o fent transvasaments entre uns i d’altres. A més, els últims tres anys no hi ha hagut grans variacions a nivell de la macroeconomia, per la qual cosa no han hagut de tenir canvis radicals. No obstant, això és com intentar modernitzar un vestit vell afegint-li retalls. El més convenient és tenir-ne un a mida, adaptat a les necessitats actuals.
És una bona notícia que Catalunya pugui tenir nous comptes, arran del pacte firmat ahir pel president del Govern i líder del PSC, Salvador Illa, i el màxim dirigent d’ERC, Oriol Junqueras. Aquest pacte ha estat possible després de llargues negociacions, que van haver de replantejar-se al resultar inviable portar a la pràctica de forma immediata la que era la principal demanda dels republicans, que Catalunya recaptés ja tot l’IRPF. Al final, les dos parts han cedit, i ara només queda que el Govern tanqui l’acord amb els Comuns, que exigeixen més diners per a habitatge, i que la comissió bilateral Estat-Generalitat rubriqui els punts de l’entesa entre socialistes i Esquerra que depenen del Govern central. En un context sense majories clares, hauria de ser normal que el govern de torn dialogui amb els partits de l’oposició que no es troben als seus antípodes ideològics i que siguin capaços d’arribar a acords. Els qui ostenten el poder executiu han d’assumir d’entrada que no estan en condicions d’aplicar tot el seu programa, i els que estan a l’oposició també han d’entendre que limitar-se a bloquejar l’acció de govern acaba sent negatiu per al conjunt del país.
El Govern destaca que aquest acord permet avançar en autogovern, polítiques d’habitatge, defensa del català, cohesió territorial, incrementar la inversió en centres educatius i el sistema sanitari, millorar el finançament ordinari de les universitats públiques i ampliar la plantilla dels Mossos, entre altres aspectes. Com sempre, el pas del temps permetrà veure fins a quin punt es compleixen aquests anuncis, però cal recordar que les principals organitzacions econòmiques i socials reclamaven des de fa temps que Catalunya tingués nous comptes.