Millora retributiva i millora educativa
La Generalitat ha concedit finalment la majoria de les seues peticions als sindicats que han convocat l’últim carrusel de vagues. Els dos majoritaris, Ustec i Professors de Secundària, han donat per bo el preacord a l’espera de consultar-ho a les seues bases, mentre que dos de minoritaris, CGT i La Intersindical, encara veuen insuficient la gran modificació a l’alça dels punts pactats al març per Educació i CCOO i UGT. Que un col·lectiu reclami millorar el seu sou és totalment legítim. Els docents catalans ocupen ara el tercer lloc per la cua dels de totes les comunitats autònomes en matèria de salaris. La relació de reivindicacions era molt àmplia, però els sindicats majoritaris han fet d’aquesta el gran cavall de batalla, deixant en un pla secundari totes les altres, almenys de cara a la ciutadania, malgrat que hi ha millores importants, com la contractació de 6.300 nous professionals des del pròxim curs fins al 2030. El pacte tancat divendres a la nit suposa que el Govern augmentarà la seua part de les nòmines entorn d’uns 400 euros fins al 2029, que se sumaran a uns altres 200 euros de la pujada estatal per la seua condició d’empleats públics. Així, els mestres de Primària cobraran en aquest exercici 599,50 euros bruts més al mes, i l’increment per als professors de Secundària serà de 633,58 euros. La conselleria va assenyalar que llavors passaran a ser els més ben pagats de tots. Caldrà veure-ho, perquè dependrà del que facin les altres comunitats. Tanmateix, segur que estaran en les posicions capdavanteres i, al marge de les dades comparatives, objectivament es tracta d’un augment substancial.
Com vam assenyalar fa dos dies, una vegada assolida la pau laboral, ja no hi ha excuses perquè administració i docents es fixin com a objectiu primordial millorar l’ensenyament. Ahir, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va qualificar d’“històric” el preacord i va afirmar que “és un primer pas per remuntar tot l’àmbit educatiu i per posar, a partir d’ara, tots els esforços en allò que realment importa, que és aconseguir l’excel·lència en l’àmbit educatiu”.
Esperem que la tendència a la baixa dels últims lustres ja hagi tocat fons, perquè el panorama no és gens encoratjador. La prova és que la gran majoria dels directors dels col·legis i instituts de tot Catalunya han fet una “crida urgent” al Govern i a tots els grups parlamentaris “davant de l’emergència del sistema educatiu” a través d’un escrit en el qual proposen canvis en diversos àmbits. Revertir aquesta situació no serà gens senzill. Reconèixer la tasca essencial dels docents a nivell salarial pot ser un primer pas, la contrapartida lògica del qual ha de ser més exigència en la formació permanent i en els resultats dels seus alumnes, evitant confondre aquest segon element amb simples aprovats.