Comença el compte enrere
El compte enrere per a les municipals del maig del 2027 ja ha començat i els partits han activat la maquinària electoral davant d’un panorama que es perfila tan obert com complex. Una de les incògnites afecta el PSC, que arriba a la precampanya en una posició de fortalesa institucional governant la Generalitat i amb les alcaldies de Lleida, Balaguer, la Seu d’Urgell, Cervera, Tremp i el Pont de Suert, a banda de Vielha, en mans del seu soci Unitat d’Aran. Aquest punt de partida pot ser un avantatge electoral, però també pot acusar el desgast inherent a l’acció de govern. Si la balança s’inclina cap a un o un altre costat, probablement dependrà menys dels grans discursos que de la capacitat dels alcaldes socialistes per presentar resultats tangibles en qüestions tan properes a la ciutadania com la seguretat, l’habitatge o els serveis públics. I és que la política municipal té una lògica pròpia. Les eleccions locals no es guanyen únicament per les sigles. El coneixement personal dels candidats, la valoració de la gestió quotidiana i la capacitat de generar consensos són factors determinants. I això cobra encara més importància en una demarcació on bona part de les capitals estan governades en minoria o mitjançant aliances molt ajustades.
L’estabilitat institucional s’ha convertit en un bé escàs i molts governs locals afronten l’últim tram del mandat depenent d’acords canviants per tirar endavant els seus projectes. Un altre dels interrogants és el paper que jugarà Aliança Catalana. El seu creixement en determinades zones de Catalunya i les expectatives que la mateixa formació alimenta converteixen la seua irrupció en un dels elements més imprevisibles de la pròxima contesa. La qüestió no és únicament quants regidors pugui obtenir, sinó com pot alterar els equilibris polítics existents i condicionar futures majories.
Deu anys després del referèndum de l’1 d’octubre, Junts i ERC afrontaran unes noves municipals amb la necessitat de mantenir una extensa xarxa d’alcaldies que continua sent un dels seus principals actius polítics. Malgrat el retrocés experimentat en altres nivells institucionals, les dos formacions continuen dominant bona part del mapa local. La qüestió és si seran capaços de mobilitzar novament el seu electorat i conservar aquesta hegemonia territorial o si el desgast acumulat i la fragmentació de l’espai sobiranista obriran noves oportunitats als seus adversaris. A menys d’un any de les eleccions, la campanya es lliurarà simultàniament en dos terrenys: el de les grans tendències polítiques que travessen Catalunya i el de la gestió diària de cada municipi, especialment en aquells en els quals hi haurà relleu segur perquè l’actual primer edil ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció, com succeeix a Tàrrega o Mollerussa.
