SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Dos mossens van visitar Borges durant molt de temps a instàncies de la seua mare, que era molt creient i volia que el seu fill recuperés la fe. “Amb un d’ells no tinc res de què parlar”, va dir Borges a Bioy Casares; “no fa més que recitar-me el catecisme, com si jo fos una criatura, però l’altre, un jesuïta, sembla haver-ho llegit tot. Amb ell tinc moltes coses en comú; sospito que, com jo, malgrat que no s’atreveixi a confessar-ho clarament, tampoc no creu en Déu”. Amb el temps aquell jesuïta seria l’anterior papa Francesc, un home intel·ligent i culte que va ser capaç, primer, que el conclave l’elegís contra tot pronòstic i, després, de sacsejar el Vaticà a còpia de carisma, coratge i sentit comú. També va ser capaç de preparar el terreny perquè el succeís un home de la seua corda, l’actual papa Lleó XIV, que al principi semblava empal·lidir una mica davant el carisma devastador del seu antecessor, un pontífex que preguntava a qui el visitava al Vaticà: “Sap vostè com se suïcida un argentí?” una pregunta retòrica en forma d’acudit que per descomptat responia ell mateix: “Puja sobre el seu ego i es llança.” Un papa capaç de deixar anar una cosa així té un carisma que arrasa. Cosa per l’estil li passa a Lleó XIV, un pontífex diferent, sens dubte no tan expansiu, però potser més consistent i més valent. Ho demostra aquests dies en la seua visita a Espanya, en la qual emet missatges molt incòmodes per a la ultradreta (per l’odi al migrant i el seu racisme), per a la dreta (dures crítiques al foment populista de la polaritat política) i per als oligarques ultrarics que manen al món (crítiques a la guerra, a la unilateralitat, a l’armamentisme i als perills de les tecnologies). Aigua caiguda del cel, o de la Santa Seu, per a un Pedro Sánchez que sosté en tots aquests temes missatges idèntics als de Lleó XIV. És veritat que el papa va parlar ahir també contra l’avortament o l’eutanàsia, però en aquests temes el marge de maniobra d’un pontífex és de 0,0. En general, amb la seua presència a Espanya, Lleó XIV fa passar una mala estona a Feijóo i Abascal, curiosament dos catòlics confessos, i una bona estona a Sánchez, curiosament un agnòstic confés. El balanç dels seus primers dies a l’Estat és admirable, en molts aspectes fantàstic, tot i que també és veritat que ningú no és perfecte: Prevost és del Madrid. Bromes a part, el seu posicionament contra els casos de pederàstia que avergonyeixen l’Església espanyola podria ser més contundent. No en va parlar ahir en el seu històric discurs a les Corts per a alleujament dels bisbes, però sí que ho va fer posteriorment a la seu de la Conferència Episcopal, on va parlar de “plaga” en relació amb els abusos sexuals en l’Església, i després va rebre en privat algunes víctimes. Podria ser més dur, però Lleó XIV ha fet un pas endavant indiscutible en la denúncia d’aquest tema respecte a Francesc. Amén.

tracking