Horror a Ferran
L’espantós sinistre que vam viure ahir a la rambla Ferran de Lleida va sacsejar de cop les nostres consciències. De sobte vam recordar que pengem d’un fil. Que xiulen les bales al voltant mentre caminem per un camp minat. Que pots esmorzar tranquil·lament al matí sense saber que deu minuts després t’espera l’horror a la cantonada. Això els va passar a 44 persones que viatjaven de Lleida al Baix Segre per anar a treballar. De la més inesperada manera totes van resultar ferides, cinc d’elles de caràcter crític. Un xòfer que instruïa la conductora de l’autocar va patir una amputació. La conductora va viure probablement el dia més horrible de la seua vida. Solidaritat infinita amb tots ells. Amb els treballadors. Amb el conductor. Amb la conductora.
El sinistre és inexplicable. A les càmeres de seguretat s’aprecia com l’autocar circula amb normalitat des de l’estació d’autobusos per la rambla i en un moment donat, sense que es pugui determinar per què, el vehicle surt per la seua dreta, s’emporta un arbre i un fanal i impacta contra la façana posterior de l’edifici de la Diputació. Primer contra una columna, des de la qual surt repel·lit i impacta fortament contra una paret que talla la part dreta del vehicle a mode de ganivet. El sinistre va ser estremidor. Un dels pitjors que ha patit la ciutat de Lleida. N’hi ha hagut de mortals i n’hi ha hagut amb molts vehicles implicats, però no es recorda un impacte amb tantes persones afectades i, sobretot, no s’havia viscut abans una sensació tan torbadora per les dimensions monstruoses que hauria pogut tenir la catàstrofe. Perquè cal agrair a l’atzar que cap persona resultés atropellada en el sinistre d’ahir. L’autocar va perdre el control just després d’una parada d’autobús molt utilitzada perquè hi passen algunes de les línies més freqüentades, i la zona en la qual es va produir l’accident està normalment transitada per un munt de persones, més encara des que va ser recentment reformada per potenciar el pas de vianants. Si l’impacte s’hagués produït un parell d’hores després, ara parlaríem presumiblement d’una tragèdia molt més espantosa encara.
L’autocar forma part d’una línia que és en molts sentits un motiu d’orgull perquè dota les localitats del Baix Segre d’una freqüència molt alta per anar i venir de Lleida. La possibilitat que en un bon servei com aquest es produeixi un sinistre com el d’ahir, a causa d’un error humà o una fallada mecànica que determinarà la investigació policial, és una fatalitat que per desgràcia, ni en aquest ni en cap altre servei públic, i menys encara si és de transport, es pot evitar amb una seguretat del cent per cent. Desitgem que es recuperin al més aviat possible totes les víctimes i els enviem la nostra més emocionada i commoguda solidaritat.
