SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Hi ha dades que admeten interpretació. D’altres, senzillament, no. Que la província de Lleida ja hagi registrat 46 morts atribuïbles a la calor en tot just cinc setmanes d’estiu no és una opinió. És un fet. Que aquesta xifra superi la mortalitat per altes temperatures de qualsevol estiu complet des que existeixen registres de l’Instituto de Salud Carlos III tampoc admet discussió. Com tampoc no la té que aquest sigui ja l’estiu més letal des que va començar a monitorar-se l’impacte de la calor sobre la salut. I, tanmateix, encara hi ha qui insisteix a negar l’evidència. Qui redueix el canvi climàtic a una exageració interessada, una moda ideològica o una conspiració internacional. Els qui segueixen sembrant dubtes sobre un fenomen que ja no es manifesta en gràfics o models matemàtics, sinó en hospitals, residències de la tercera edat, camps de cultiu i muntanyes calcinades. A ells va dirigit aquest editorial. Terraplanistes, vade retro.

Les xifres són massa eloqüents per continuar mirant cap a un altre costat. En només cinc setmanes han mort a Lleida més persones per la calor que durant les tretze setmanes completes de l’estiu del 2019, que fins ara encapçalava la sèrie històrica amb 40 morts. La mitjana de morts atribuïbles a les altes temperatures en l’última dècada era de 26 a l’estiu. Enguany aquesta xifra ha quedat polvoritzada quan encara resten gairebé dos mesos d’estació. No parlem de cops de calor, sinó de com les patologies prèvies de les persones més vulnerables s’agreugen fins a convertir-se en mortals per efecte d’unes temperatures cada vegada més extremes. La calor ja no és només una qüestió meteorològica. És un problema de salut pública. Ho diuen les dades del sistema MoMo, de l’Instituto de Salud Carlos III, i ho confirma la tendència: la mortalitat associada a les altes temperatures augmenta així que ho fan els episodis extrems. I té rostre de dona, perquè sis de cada deu víctimes ho són, especialment entre la població de més edat. Però la factura de l’escalfament global no acaba aquí. Aquest estiu torna a deixar imatges devastadores de milers d’hectàrees arrasades per incendis forestals a Espanya, Portugal, França o Grècia. Boscos convertits en cendres després d’episodis de calor extrema, baixa humitat i vents intensos que creen l’escenari perfecte per al desastre.

Negar aquest escenari no farà que desaparegui. A les portes de l’enèsima onada de calor d’aquest mes de juliol resulta legítim debatre sobre quines polítiques són les més adequades per reduir emissions, adaptar-nos al nou clima o compatibilitzar la protecció ambiental amb el desenvolupament econòmic. El que no és acceptable és discutir l’existència mateixa del problema. Anem amb molt de retard i urgeix la pressa. Que els científics prenguin ja el comandament.

tracking