SEGRE

Creat:

Actualitzat:

No en 7; en 9. El primer va desmantellar la democràcia en 53 dies mitjançant una llei d’habilitació que li va permetre substituir la legislació parlamentària per la governamental. El segon va deixar clar als qui havien cregut que podrien domesticar-lo que seria Ell qui se n’apoderaria. El tercer va donar a conèixer la forma unilateral amb què entenia la lleialtat. El quart va procurar que la premsa no s’assabentés de l’amenaça que Ell representava per a la democràcia. El cinquè va establir aranzels excèntrics. El sisè es va inventar una crisi de la qual va responsabilitzar rivals polítics per eliminar-los. El setè va pressionar el president del Banc Central per forçar-ne la renúncia. El vuitè va considerar Groenlàndia una qüestió de seguretat nacional i va dissenyar una estratègia per apoderar-se’n. I el novè va projectar una ampliació de la seu presidencial. L’astut lector pensarà que l’editorialista parla sarcàsticament de Déu per referir-se a Trump. Doncs no! Reprodueix l’anàlisi de Timothy W. Ryback sobre el comportament de Hitler una vegada assolida la Cancelleria. El paral·lelisme amb el que ha fet Trump en el seu segon mandat és sorprenent. Les diferències només es produeixen en els noms: òbviament, en el cas de Trump no es pot dir, com en el de Hitler, que la llei d’habilitació es va aprovar al Reichstag; ni que la democràcia que posa en perill és la de Weimar; ni que el rival polític eliminat amb una crisi inventada és el Partit Comunista; ni que les seues pressions al president del Banc Central vulnerin la independència que garantia la Constitució de Weimar; ni que l’ampliació de la seu presidencial es faci a l’edifici de la Cancelleria. Més enllà dels noms, les semblances espanten. I en alguns casos fins i tot en els noms: allà hi ha Groenlàndia.

Una guerra mundial va enterrar el totalitarisme. El que va seguir després va ser el projecte humanitari més emocionant que ha conegut la contemporaneïtat, amb la consolidació del sistema democràtic basat en la protecció dels drets humans. Tot això pot anar-se’n en orris amb el que hem vist al segle XXI, i particularment l’últim lustre. Trump veu, com veia en el seu dia Hitler, un enemic interior i un d’exterior. Els considera per aquest ordre a nivell d’importància. Prioritza eliminar l’interior perquè pensa que l’eliminació de l’exterior caurà pel seu propi pes amb l’ús de la força. D’aquí la reaparició de la doctrina Monroe, la promoció d’un genocidi a Gaza, el segrest d’un president a Veneçuela. Trump acompanya tot això amb la potenciació de la ultradreta al Vell Continent que fa vuitanta anys va construir la democràcia que ell pretén destruir. Hi ha la “prioritat nacional” –contra l’enemic exterior– i la “majoria nacional” –contra l’interior– de les dos dretes espanyoles. Que Déu ens agafi confessats. El de veritat.

tracking