Els incentius per treballar als CAP rurals
El departament de Salut ha aprovat mantenir durant dos exercicis més, aquest i el vinent, el complement retributiu que abona als metges de família i infermeres residents que treballen en centres públics, que és més gran per als qui ho fan fora de Barcelona. Els que estan a les províncies de Lleida, Girona i Tarragona cobren 9.929,79 euros addicionals a l’any, 4.400 més que els que es troben a l’àrea metropolitana de la capital catalana i 2.200 més que els que han elegit un CAP de la resta de les comarques de Barcelona. Aquesta diferència busca incentivar que els professionals de medicina i infermeria escullin centres de les zones menys poblades de Catalunya, ja que el més habitual és que la gran majoria vulguin optar pels de la capital, perquè són els que disposen de més mitjans, i perquè també prefereixen viure en una gran ciutat. Aquest complement salarial és una bona mesura, encara que per si sola difícilment aconseguirà l’objectiu buscat. Una altra que pot ser fins i tot tan important com aquesta és treballar per continuar impulsant la col·laboració dels grans centres sanitaris amb els més petits, en la línia del que es fa des de fa uns anys als hospitals de Lleida, on s’han creat direccions clíniques territorials que van més enllà de l’Arnau i del Santa Maria i engloben els del Pallars, la Seu d’Urgell i, en menor mesura, el de la Val d’Aran. En aquest sentit, els CAP han de treballar en xarxa perquè els professionals de les zones rurals tinguin les mateixes oportunitats de formació que els altres. D’altra banda, i això val tant per al personal sanitari com per a la resta de la població en general, cal fer que surti més a compte viure en localitats petites que en les que tenen més habitants. Si al final es paga el mateix per impostos, taxes i subministraments bàsics i l’habitatge també és car i escàs, quina és la motivació que poden tenir els joves per residir-hi si els serveis en matèria de lleure, comerç, educació o esports sempre seran menors?
La guerra que paguem tots
El conflicte a l’Orient Mitjà desencadenat al febrer amb els atacs dels EUA i Israel a l’Iran continua sense estar resolt malgrat l’acord firmat al juny i del qual cada dos per tres Donald Trump afirmi que ara sí que la pau definitiva és imminent. Mentrestant, el preu del gasoil agrícola s’ha disparat un 61% l’últim any, en bona part pels efectes d’aquesta guerra, i el dels fertilitzants també ha augmentat. Una situació que posa en perill moltes explotacions, principalment les cerealistes. Una prova més que les guerres i els conflictes que genera Trump els acabem pagant entre tots.
