No és el futur, és ja el present
Lleida ciutat ha registrat en el que va d’estiu i fins ahir un total de 14 dies amb temperatures superiors als 40 graus i, en el cas de la demarcació, serien dos jornades més. La capital acumula ni més ni menys que 51 nits tropicals, que són aquelles en les quals els termòmetres no baixen dels 20º i la temperatura mitjana d’aquests últims dos mesos ha estat de 28,6º, la més alta des que se’n tenen registres oficials i que n’implica 3,7 per sobre del que es denomina “valor climàtic”, establert en 24,9º. Si hi sumem que durant 94 dies seguits no va caure una quantitat de pluja apreciable i que la primera tempesta important, divendres passat, va causar múltiples destrosses tant al camp com en poblacions i no va alleujar la sequera que ja torna a agafar protagonisme en punts com l’Alta Ribagorça, podem concloure que vivim un estiu com a mínim anòmal. I tot plegat ve a demostrar que el canvi climàtic, injuriat per negacionistes que a poc a poc es van quedant sense arguments, dona cada vegada més proves que és una realitat tangible i que, per desgràcia, va deixant conseqüències cada vegada més greus i evidents, entre les quals la mort a Ponent d’una cinquantena de persones atribuïble a la calor.
I no només tenim exemples propers d’anomalies. Països del centre i del nord d’Europa s’enfronten a la seua cinquena onada de calor de l’any i, per exemple, els nivells dels rius Rin i Danubi es troben en el punt més baix des que se’n van iniciar els registres oficials el 1880. En aquest sentit i sobre l’últim esmentat, un mesurador a Budapest marcava només un nivell d’aigua de 26 centímetres, molt per sota del mínim històric anterior de 33 cm registrat el 2018. Situacions d’aquest tipus fins i tot amenacen centrals nuclears que, davant de la falta de subministrament, han d’aturar l’activitat al no poder refrigerar convenientment els reactors amb el consegüent problema per generar electricitat que això comporta.
Fins ara hem analitzat el que ha ocorregut però no quedarà així perquè aquestes anomalies climatològiques tenen les seues conseqüències a curt termini. La calor extrema també ha provocat augments de temperatura fins ara del tot insòlits a les aigües de la Mediterrània fins a arribar als 33 graus en superfície a Mallorca. I un mar més càlid implica una major evaporació de les seues aigües, cosa que, a la pràctica, suposa augmentar el combustible del qual s’alimenten les tempestes i sistemes convectius. La formació d’una dana no depèn directament de la temperatura del mar encara que els seus efectes sí que poden veure’s amplificats per unes aigües excepcionalment càlides. Veurem com evoluciona la situació però es veuen nuvolots, i molt negres, de cara a la tardor.