SEGRE

Creat:

Actualitzat:

L’hivern passat va ser un dels més plujosos en les últimes dècades. Els pantans es van omplir gairebé fins al límit i els agricultors van tenir problemes per adobar el cereal d’hivern a l’estar els camps totalment embassats. Ara, a mitjans d’agost, el Canal d’Aragó i Catalunya ha retallat el prorrateig de l’aigua als seus regants per la ràpida disminució de les reserves dels embassaments de Barasona i Santa Anna, dies després que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre declarés la situació de sequera meteorològica/hidrològica a les conques de l’Éssera i de la Noguera Ribagorçana. Cal preocupar-se perquè pugui faltar aigua per als cultius? De moment no, ni de bon tros. El més preocupant és comprovar com de ràpid baixa el nivell dels pantans fins i tot en un any en què han arribat al màxim de capacitat. Tot perquè després d’uns mesos molt plujosos hem tingut una primavera i un estiu que segurament seran els més càlids des que hi ha registres. La gran diferència (i el gran problema) és que les elevades precipitacions a l’hivern no experimenten una tendència a l’alça, sinó a la baixa, mentre que les onades de calor –no ja al juliol i a l’agost, sinó també al maig i al juny– van a més. Això fa que augmentin la probabilitat que es repeteixin episodis que semblaven excepcionals, com el tancament del canal d’Urgell el 2023 per la sequera, en un context en què la demanda d’aigua en l’agricultura s’incrementarà, perquè les altes temperatures provoquen que tots els cultius en necessitin més. Tot apunta que haurem d’adaptar la producció agrícola a un descens progressiu de la disponibilitat de reg. I a nivell global, no quedarà altra que adaptar-nos a temperatures cada vegada més altes. Lamentablement, no hi ha res que faci pensar que l’escalfament global es frenarà, ja que per a això és indispensable una entesa mundial per rebaixar dràsticament l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle. Lamentablement, els principals països van en direcció contrària.

Un Eix necessari

La Generalitat ha licitat la redacció de l’estudi funcional de la primera fase de l’Eix Transversal Ferroviari entre Lleida i Barcelona i se’n preveu una segona fins a Girona. Cal esperar que es pugui passar dels documents a les obres, a diferència del que va passar amb el pla aprovat el 2005, els estudis informatius del qual van quedar aparcats el 2010. El tren és un transport col·lectiu no contaminant que ha de ser preferent en les inversions, apostant abans pels serveis de Rodalies i mitjana distància, que donen servei a la majoria de ciutadans, que per l’alta velocitat.

tracking