SEGRE

Creat:

Actualitzat:

La campanya per a les eleccions generals del proper dia 29 va començar ahir a la nit, tot seguit de la jornada de vaga general i hores després que la Diputació Permanent del Congrés aprovés el decret d’habitatge el rebuig del qual al ple de la Cambra el 2 d’octubre passat, pels vots en contra de PP, Vox i Junts, va motivar que Pedro Sánchez anticipés els comicis. Sempre s’ha dit que les campanyes canvien un percentatge de vots molt petit, de prop del 5%, per la qual cosa difícilment són decisives. De fet, gairebé totes les enquestes publicades en les últimes setmanes apunten que aquesta tampoc ho hauria de ser, perquè concedeixen una folgada majoria absoluta a la suma d’escons de PP i Vox. L’única excepció és la del CIS, el sondeig publicat ahir del qual en cap cas no preveu aquesta possibilitat i dona com a guanyador el PSOE amb entre 134 i 143 escons. Una de les claus del resultat final és que en nombroses províncies l’assignació d’un diputat a una o altra formació pot dependre d’uns centenars de vots, en una balança en la qual també tindrà molt a veure la participació. Fins fa poques setmanes, les bases de l’esquerra semblaven desmobilitzades, en contraposició a les de la dreta. Les protestes per l’habitatge, que van culminar amb l’aturada general, van ser un toc d’alerta que va semblar canviar aquest escenari, fins que va tenir lloc la tragèdia del xoc de dos trens d’alta velocitat a Urda, amb 69 morts. D’altra banda, la reelecció contra tot pronòstic de Lula com a president del Brasil davant de Bolsonaro i la victòria molt més àmplia del que s’esperava dels demòcrates davant dels republicans als Estats Units han demostrat que l’onada ultra no és invencible. Caldrà veure si el problema de l’habitatge o els últims triomfs de l’esquerra a nivell internacional pesaran més o menys que l’accident d’Urda a l’hora que els ciutadans recolzin o donin l’esquena al PSOE. A més, els que haurien de ser els seus teòrics socis tenen el desavantatge de la desunió. A la dreta i la ultradreta, el panorama està molt clar: només compten PP i Vox. A l’altre costat de l’arc parlamentari, Front Ampli i Podem es disputaran els vots a l’esquerra dels socialistes i en diverses comunitats competiran també amb altres forces. En un panorama més polaritzat que mai des de la restauració de la democràcia, aquestes no són unes eleccions més. Populars i socialistes ho demostren amb els acords que han assolit amb Vox els primers i amb Front Ampli els segons per maximitzar els vots per al Senat. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va proclamar obertament que el seu objectiu és controlar les tres cinquenes parts dels escons per poder canviar la composició del Tribunal Constitucional al seu aire, sense haver de pactar amb el PSOE. El diàleg entre els grans partits ha passat a la història.

tracking