SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Un debat molt tens i aspre, amb un candidat a l’ofensiva i l’altre a veure-les venir. Aquest podria ser el resum del cara a cara de la nit de dijous entre l’actual president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, l’únic que hi haurà en aquesta campanya. Un dels aspectes més sorprenents va ser l’actitud de Sánchez, molt diferent de la que ha tingut durant tot aquest mandat al Congrés en els intercanvis verbals amb el seu oponent. La brillantor i el domini de l’escenari que ha demostrat en aquests combats van deixar pas a un candidat molt contingut, amb un llenguatge no verbal que semblava denotar cert decaïment i incòmode amb les constants interrupcions del seu adversari, però evitant baixar al fang, tret de molt comptades ocasions. Mentrestant, Feijóo va apostar per l’agressivitat, aportant una allau de dades, entre les quals n’hi havia unes quantes de manipulades o directament falses, com per exemple quan va afirmar que el seu contrincant està imputat per finançament irregular en dos sumaris, que el vicepresident Carlos Cuerpo ha admès públicament que el sistema de pensions està en risc de fallida o que els jutges han excarcerat 1.400 violadors per la llei del només sí és sí.

El resultat de tot plegat va ser que el líder del PP va aparèixer com a vencedor d’un debat que al llarg dels 100 minuts que va durar va ser seguit per una mitjana de més de 10 milions de telespectadors. Ara bé, no s’ha d’oblidar que el juliol del 2023, abans de les últimes generals, va succeir el mateix i en una conjuntura semblant a l’actual. Llavors la majoria de les enquestes pronosticaven que els populars estaven en condicions de recuperar el Govern amb el suport de Vox perquè entre les dos formacions sumarien majoria absoluta. Al final, el que va succeir va ser que Sánchez va perdre el debat, potser fins i tot de forma més clara, i el PSOE, encara que va quedar segon, va assolir un resultat suficient per continuar governant, això sí, per la mínima i amb grans dificultats. També hi ha un altre precedent significatiu, el de les últimes eleccions presidencials dels EUA, en el qual la demòcrata Kamala Harris va posar contra les cordes Donald Trump sense que això tingués conseqüències en el resultat electoral.

Cal tenir en compte que les eleccions arriben en un moment en què la societat està molt polaritzada, situació que ha jivaritzat el sector de l’electorat que podia votar en uns comicis a l’esquerra i en d’altres a la dreta en funció de determinades circumstàncies. Una de les qüestions que poden incidir de forma especial en el resultat és el nivell de mobilització dins de cada un dels blocs. Segurament per això Sánchez va dedicar el minut final a demanar als ciutadans que acudeixin a les urnes.

tracking