El bullying

Del bressol al taüt, durant els estudis, a la feina... correm el risc de ser assetjats. Aquesta tendència no és “natural”, en el sentit de necessària, però sí freqüent i fruit d’instints mal gestionats i d’entorns que els afavoreixen. El bullying és una forma de violència que pot aparèixer a tot arreu on hi hagi jerarquies i dependències. Canvien els noms (mobbing, violència simbòlica), però la lògica és idèntica: desequilibri de poder i propòsit de fer mal o anul·lar l’altre.

L’OMS calcula que un de cada sis infants o adolescents sofrirà assetjament durant la seua escolarització. En l’àmbit estatal, s’ha detectat que al voltant del 20% dels estudiants han estat víctimes d’algun tipus de bullying. Aquestes víctimes corren un risc més alt de patir trastorns mentals o de pensar en el suïcidi com a manera de posar fi al seu patiment. Fa pocs dies, una nena de 14 anys es va llevar la vida. Segons la fiscalia, era una nena assetjada i el seu centre no havia pres cap mesura per corregir la situació que vivia. Encara que no tots els casos de bullying desemboquin en tragèdia, el problema és greu i aquesta gravetat s’accentua pel nombre de casos i per l’absència de reaccions, fins i tot quan aquesta situació és coneguda.

Gairebé totes les famílies ens solidaritzem automàticament amb les víctimes, però crec que costa molt imaginar que el nostre fill o filla pugui actuar com un assetjador. Hi ha famílies que creuen que és una “broma”; famílies que no s’imaginen que un fill tan afectuós pugui ser violent, fora de casa; famílies on es toleren expressions i accions de menyspreu o d’agressivitat...

Quan algú es pregunta si hi ha infants o adolescents psicòpates, cal ser molt curosos. No és habitual aplicar-los aquest terme, però s’han observat trets relacionats amb la psicopatia en edats primerenques i els investigadors adverteixen que hi ha factors genètics i ambientals que poden (o no) contribuir al desenvolupament d’aquests trets.

En síntesi: l’assetjador també és fill de la cultura que crea l’assetjament. No neix dolent: aprèn, imita i troba recompenses socials. Però també pot aprendre el contrari, si hi ha adults que no el disculpen sinó que l’ajuden a mirar dins seu amb sinceritat.