Decàleg per al 2026
El temps no té costures visibles. No avança, fa pauses que el delimitin amb claredat. Som nosaltres qui, per no perdre’ns, li fem marques imaginàries. L’any és una d’aquestes ratlles: una convenció arbitrària però funcional, que ens ofereix una escletxa per mirar enrere i decidir com volem continuar. Però no hauríem de carregar aquesta marca en el calendari amb la urgència de transformar-nos. No és intel·ligent començar l’any amb aquesta obsessió. N’hi ha prou de mirar de veure què arrosseguem, què volem sostenir i què podem deixar enrere. No es tracta de prometre’ns miracles, sinó d’aprendre a fer lloc per al que importa, per escoltar-nos i actuar amb més claredat. Aquest decàleg no vol millorar ningú, ni imposar criteris. No busca resultats ni transformacions espectaculars. Simplement proposa algunes orientacions per ocupar l’any que comença amb una mica més de consciència, menys autoengany i més veritat.
1. Recorda que l’any no comença exactament ara, sinó quan alguna cosa deixa de ser suportable o decideixes sincerament canviar el ritme.
2. No confonguis propòsits amb promeses. Les promeses reclamen resultats; els propòsits, atenció sostinguda.
3. No t’exigeixis coherència absoluta. La vida avança a base de canvis de rumb, rectificacions i contradiccions assumides.
4. Accepta d’entrada que no tot millorarà. Alguns mals continuaran i l’únic que has de fer no és eliminar-los, sinó impedir que ocupin tot l’espai i tot el temps.
5. Tria bé on poses la teua energia. No tot mereix resposta, opinió ni presència. El silenci també té una gran força ordenadora.
6. Avançar no sempre és acumular. De vegades, avançar vol dir deixar anar i fer-se més lleuger.
7. Practica una atenció més lenta. Mira, tasta, llegeix, escolta sense pressa. No et resignis a deixar passar allò valuós.
8. No demanis tant als altres ni els facis responsables del teu malestar. No els facis més retrets que els que estiguis disposat a fer-te tu mateix.
9. Recorda que conviure és un acte quotidià. No es pot viure una vida suficient si els qui tens a prop pateixen o viuen en tensió.
10. No vulguis aprofitar l’any. Viu-lo. Un any no serveix per passar comptes, sinó per aprendre a fer lloc: al que arriba, al que s’acaba i al que, sense fer gaire soroll, es queda.
