Una foto obsoleta
La Casa Reial va divulgar una imatge institucional de la visita dels Reis a l’escenari de l’accident ferroviari d’Adamuz. En la foto hi ha un grup d’autoritats institucionals i de seguretat, vestides de fosc, alineades en primer terme, mirant a càmera amb expressions severes. Al fons, lleugerament desplaçat però perfectament visible, es veu un tren descarrilat, amb un equip d’emergència treballant-hi. La composició és gairebé pictòrica: els cossos en primer pla “tapen” parcialment l’accident; no prou per amagar-lo, però sí per convertir-lo en un decorat.
Segurament, l’equip de comunicació de la Casa va triar aquesta foto per controlar el relat d’una emergència i desplaçar altres imatges publicades. Respon a una lògica clàssica de comunicació de poder i el recurs usat és obsolet: una imatge que projecta fredor i jerarquia institucional. La intenció pot ser racional, però l’efecte és contraproduent, per tres motius. Primer, en la jerarquització de l’escena, el protagonisme es desplaça de l’accident a les autoritats i resulta gairebé inevitable una lectura d’oportunisme. Segon, la posada en escena és extremadament rígida: tothom dret, braços creuats, mirant a càmera. Desprèn potestat en un moment que demanava discreció o, fins i tot, absència d’imatges. Tercer, el contrast simbòlic és molt dur: vestuari fosc i gestos tancats davant d’un tren destrossat que remet a la mort i al dolor. La imatge no transmet empatia, sinó distància. Finalment, la llum diürna, el cel i els núvols accentuen la sensació d’irrealitat que plana sobre una escena que remet a l’escenografia típica d’una fotografia oficial. Tot plegat genera una lectura caricaturesca, que és letal en comunicació política de crisi. Explica una altra cosa. I aquesta “altra cosa” és la que fa mal.
No veiem individus empàtics, sinó figures en una representació despersonalitzada del poder. D’aquí ve, en bona mesura, el rebuig que ha generat la fotografia. Imaginem, en canvi, com canviaria el relat si la imatge s’hagués pres només amb personal tècnic, o amb una sola autoritat, en moviment i sense mirar a càmera. La lectura simbòlica hauria estat radicalment diferent.
