Antisemitisme

“Tota guerra és també una guerra de paraules.” Aquesta és la primera frase d’Antisemita. Una paraula segrestada, llibre de la professora Pisanty, publicat per Comanegra. Abans que hi hagi bombes, hi ha denominacions; abans que hi hagi morts, hi ha narratives. No és el mateix dir “invasió” que “operació especial”, ni “morts civils” que “danys col·laterals”.

Pisanty sosté que en les primeres dècades de segle s’ha produït un canvi semàntic greu: la definició tradicional de l’antisemitisme —terme encunyat l’any 1879, que designa l’hostilitat envers els jueus com a grup— està essent interessadament reconfigurada perquè englobi també l’hostilitat envers l’Estat d’Israel o la crítica a les seues polítiques. És a dir, se salta l’enorme distància existent entre les accions d’un govern (l’israelià) i la reproducció d’una ideologia antijueva que va impulsar pogroms i assassinats en massa. Darrere la tendència a dil·luir la diferència entre antisionisme i antisemitisme, s’engreixa una aliança entre el govern etnonacionalista israelià i les dretes globals, que ara es proclamen amigues d’Israel.

En situacions de conflicte com la guerra a Gaza, la paraula es converteix en una arma que pot ser usada per desacreditar adversaris o monopolitzar l’explicació de certs fets. En els darrers anys, sectors de la dreta populista han adoptat un discurs teòricament proisraelià, alhora que mantenen o reforcen els seus tics racistes, islamòfobs o etnicistes. Això els permet presentar-se com a defensors de la “civilització occidental” davant d’un enemic migratori i, fins i tot, acusar d’antisemitisme l’esquerra. Aquesta redefinició no és neutra, sinó útil per desplaçar l’antisemitisme del seu arrelament històric en les cultures polítiques europees i reassignar-lo a un altre subjecte col·lectiu.

El llibre s’inscriu en un debat més ampli sobre guerres semàntiques i regulació del discurs públic. La qüestió de fons no és què és exactament antisemitisme, sinó qui té l’autoritat per definir-lo i amb quines conseqüències. Pisanty no se situa en un pol ideològic, sinó en una posició crítica respecte de tots els usos estratègics del terme antisemitisme. No és estrany que la seua intervenció en el debat actual incomodi tant qui vol ampliar al màxim la categoria com qui vol banalitzar-la.