Quin luxe!
Arran de la guerra dels aranzels, els fabricants xinesos han decidit cremar la indústria del luxe en la foguera de les vanitats més grossa que s’hagi vist mai, i precisament de la manera que més mal fa, exposant a les xarxes socials que són ells qui fabriquen bona part dels productes de les grans maisons, les quals després els ofereixen a preus astronòmics etiquetats de made in Europe, on només acoblen les peces. I no contents amb això, han esmolat els ganivets i venen directament dissenys idèntics als més inaccessibles d’Hermès, Chanel, LV i tota la resta de marques més carismàtiques, i no només ho han fet amb la roba, les ulleres de sol, les sabates i les bosses de mà, sinó també amb mobles, cuines i materials de construcció a preus que aquí fan riure. De fet, fins i tot conviden els eventuals compradors perquè viatgin fins a les seves fàbriques de la mà d’un guia local i encarreguin contenidors sencers, per abaratir els costos del transport.
Les marques de luxe han reaccionat amb elegància, en realitat ni tan sols s’han pronunciat directament. Alguns entesos han sortit a dir que, molt bé, potser els xinesos poden fer rèpliques amb materials similars, però els dissenys no són seus, per tant, vulneren marques i patents.
Tanmateix, si bé això és cert, el sector està preocupat perquè han destruït un dels fonaments de la indústria del luxe, el més important i que va més enllà de la qualitat dels materials i de la bellesa del producte: l’exclusivitat de tenir el que sembla inassolible. Si aquella bossa la pot comprar qualsevol, l’autèntica ja no es vendrà a cap preu.
No cal dir que l’aposta xinesa és una arma de doble tall: potser és la venjança pels aranzels o només un tour de force per collar l’adversari, però en realitat ha esmicolat la confiança mútua entre comerciants.
Després d’aquesta fractura serà complicat que algú se’n refiï. I potser per això precisament és una oportunitat per retrobar el veritable luxe, lluny de logotips i campanyes milionàries: només comptades unitats del que s’ha fet amb cura, sense mirar el rellotge, amb material de primera. L’escassetat és la clau, però no perquè la marca hagi decidit fer-ne una edició limitada, sinó perquè és impossible fer-ne més quan la tècnica és el secret d’un artesà, la veritable marca del luxe.
