SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Des de la popularització de l’ús de la intel·ligència artificial generativa (IA) hem sentit dir que la seva implantació acabarà amb la majoria dels llocs de treball actuals. Sovint es publiquen llistes de les feines que tenen més possibilitats de desaparèixer i els graus universitaris que ja no té sentit estudiar. Preveuen que alguns cauran primer (els treballs repetitius, monòtons) i els altres més endavant (fins i tot els creatius). Diuen que és qüestió de temps –poc, la IA aprèn de pressa– i que no hi ha res a fer, perquè treballa 24 hores i no exigeix drets laborals.

Fins i tot el contingut digital ja és creat per IA o bé amb l’assistència d’IA en un percentatge rellevant. Ahrefs, una empresa especialitzada en anàlisi de grans volums de dades, va detectar que el maig de 2025 un 74% de les webs de nova creació ja tenien contingut generat per IA. Això vol dir que els resultats d’Internet en bona part els ha creat una IA que cada cop es nodreix amb més contingut generat també per IA o per humans, amb l’assistència d’IA.

El més curiós d’aquest assumpte és que, a diferència de la revolució industrial, en què la màquina va venir a substituir la persona en l’ús de la força bruta, és a dir, en els treballs físics més pesats, ara és ben bé al contrari. La IA escriu, dibuixa, programa, resumeix. Pot redactar una demanda, portar la comptabilitat d’una empresa, controlar l’inventari d’una botiga. En conjunt, s’apropia a una velocitat esfereïdora de les feines que abans es coneixien com de “coll blanc” o d’oficina, en contraposició amb les de “coll blau”. En canvi, no és capaç de desendollar l’ordinador, canviar una canonada que goteja, instal·lar una rentadora o un aparell d’aire condicionat. Per a això encara calen mans, almenys fins que la robòtica estigui molt més avançada del que ara per ara mostra.

Amb tot, potser ha arribat el moment de preguntar-nos si els humans ens hem disparat al peu, si hem creat una eina que treballa per a nosaltres o més aviat nosaltres acabarem treballant per a ella i competint-hi pels recursos bàsics. És inquietant com el seu creixement sense fre demana més aigua, energia massiva i algú que l’alimenti i s’encarregui de construir centres de dades descomunals. El que és clar és que ens ha tocat viure l’inici d’una era amb reptes immensos.

tracking