Mai més

Perdre un amic és perdre una manera de ser en el món. Cada amistat et passa pel seu sedàs i en surt una versió de tu. Per això, quan desapareix de la teva vida pel motiu que sigui, aquest bocinet de tu es va esfumant i se’n va al mateix lloc que els records del temps compartit. Fa una mica més d’un any, em va passar, vaig perdre un amic que em va situar davant del buit més gros que hi ha, el que deixa la mort quan passa a prop. Pensar en ell, pensar en les persones que hem estimat i ja no hi són, és també pensar en nosaltres, en el nosaltres que hem estat. “Sempre porto un tros d’ahir”, diuen els Oques Grasses en la cançó La gent que estimo i potser és justament això.

La primera vegada que m’hi vaig enfrontar, a la mort d’un ésser estimat, suposo que com li passa a molta gent, perquè ja ho diuen que és llei de vida, va ser amb la mort del padrí. Aquella nena de nou anys rumiava atordida en la immensitat del “mai més”, en la impossibilitat d’abastar una mesura com aquella. I com que per molt que cresquem encara ho és, no està mal pensat que hi hagi un dia per recordar els que ja no hi seran mai més, i que ho fem col·lectivament i que, a més, ho aprofitem per celebrar la vida amb moniatos, amb castanyes, amb panellets o amb el que bonament puguem.

L’amic de què parlava al començament es va suïcidar. Em fa riure pensar que és una de les persones més vitals que he conegut, però estava malalt i patia molt. Quan algú es lleva la vida, la pregunta que queda és sempre la mateixa, hi hauríem pogut fer alguna cosa per evitar-ho? La mort del Dani, l’adolescent de quinze anys d’Almacelles, ens situa davant d’aquest plantejament. I ens concerneix a tots, o com a mínim a tots els que no volem una societat que es resigni a admetre que no hi ha lloc per a un jove de quinze anys. Cal investigar si patia bullying, si l’assetjaven i què hi van fer, el centre, els seus professors. Ningú es pot desentendre d’un maltractament així. El sindicat d’estudiants fa avui vaga contra el bullying i poques causes em semblen tan importants. Si entenem que és cert allò que es necessita tota la tribu per criar un infant, veurem clar que, de fet, és una causa que ateny tota la societat. No hem de permetre més maltractament a les aules. Si pot ser, mai més.