Xarxes socials
Només dels nens i les nenes de la meua classe de l’escola, en sé el nom i els dos cognoms de memòria, com si recités el Pare Nostre. Per això, em va ser fàcil trobar-los quan va aparèixer Facebook. Encara no sabíem ni què volia dir això de les xarxes socials, però molts hi van anar a cercar aquells amics d’infància i els companys de facultat o d’una antiga feina, amb els quals havíem compartit tantes hores en un passat en què tots érem més joves.
Després vam adonar-nos que aquelles noves tecnologies servien també per posar-nos en contacte amb gent que no coneixíem per compartir idees que els mitjans de comunicació tradicionals no difonien. És el que va passar amb les primaveres àrabs. Era a finals del 2010 quan a Tunísia un jove venedor ambulant, que intentava presentar una queixa perquè la policia l’havia humiliat públicament i li havia confiscat el gènere, es va immolar enmig del carrer. La notícia va córrer com la pólvora, no per la tele o els diaris, sinó pels mòbils. I els joves de la seva generació es van trobar a les places públiques per dir allò que ja compartien a la plaça virtual. Llavors, les protestes van passar de país en país i alguns vam pensar que aquesta expansió de l’espai públic ens duria a una nova onada democratitzadora. No faig cap espòiler si us dic que llevat de Tunísia, aquella Primavera Àrab va ser un autèntic desastre.
En qualsevol cas, a Twitter en aquells temps hi expressàvem les opinions polítiques sense que ni tan sols els aparells dels partits les poguessin controlar, i per un moment, ens vam sentir lliures. Lliures i acompanyats. Per primera vegada a la història qualsevol podia escriure un missatge amb una audiència potencial de tot el món. Aquelles primeres mobilitzacions espontànies nascudes al caliu de les xarxes socials agafaren el poder a contrapeu. Però allò que nosaltres havíem descobert com a infants, no van tardar gaire a dominar-ho. I així, les xarxes socials han passat de ser espai de trobada amb antics companys de la infància a posar en risc la democràcia. Ara són un algoritme maliciós que ens vol fer addictes i vessen informació escombraries que va des de la manipulació més tosca a les deep fake news fetes amb IA indistingibles de la realitat. I aquí ens trobem, lliurant una nova batalla per destriar el que és cert del que només ho sembla.
