Mary Poppins

Una silueta femenina amb corsé i enagos es dibuixa sobre la ciutat, el paraigua obert, el cos altiu i el cap recte coronat per un barret en forma rectangular, una bossa a la mà, un abric i una faldilla evasé fins als peus en posició de primera de ballet. Si el vent ha canviat de direcció, no hi ha dubte, és ella: Mary Poppins. És la meva heroïna, una dona independent, que no es preocupa pel que diran, una d’aquelles persones que aplica la màxima de “guant de seda amb els dèbils, puny de ferro amb els poderosos”. Així, actua amb un punt d’altivesa amb el banquer, però tracta amb respecte i tendresa l’escura-xemeneies. Amb els nens, marca uns límits clars, però al mateix temps els escolta, els acompanya i, fins i tot, es diverteix amb ells. I si això us sona potser és perquè heu sentit a parlar de la criança respectuosa. Resulta que no és un invent nostre. N’hi ha que la volen ridiculitzar i diuen que és una moda i que és deixar fer els nens el que volen. Però res més lluny de la realitat, la criança respectuosa es basa a acompanyar els infants a través de límits clars i amb respecte a les seves necessitats. I no, no és cap modernitat. Acompanyar a dormir la meva filla és el que s’havia fet sempre a la casa que havia vist passar generació rere generació de la meva família i en què els nens descansaven a la mateixa habitació que els pares. En algun moment, a les nostres mares els van fer creure que no havien de dormir amb les criatures, perquè això els faria algun mal, i d’això en van dir mètode. El cert és que jo era la primera generació a no compartir habitació amb el nucli familiar. Ara l’evidència científica diu el que l’instint ja sabia, que dormir amb el nadó és un factor de protecció de la mort sobtada. La criança respectuosa són també els límits que marquen els camins segurs per on han de passar els infants mentre creixen. Límits que potser no els agraden d’entrada i em ve al cap no donar el mòbil a la primera adolescència. El més fàcil és comprar-ne un i no discutir, sostenir el límit és la part difícil. Potser la llei ara també ens empararà. Mentrestant, mireu amb els vostres fills Mary Poppins. És una pel·lícula feminista i lenta, allunyada del ritme endimoniat que marca l’scroll infinit, hi ha fantasia, música i cançons que eleven l’ànima.