Paciència, això és molt llarg

Dos punts de nou possibles és una dada real, una cosa que reflecteix la classificació després que el Lleida Esportiu hagi disputat els seus tres primers partits de Lliga. Tanmateix, cal tenir en compte que, malgrat estar ja a mitjans de setembre, l’equip continua conjuntant-se, coneixent-se sobre una gespa que, sigui dit de passada, no és la seua. Caldrà veure-ho sobre el nou i anhelat tapís del Camp d’Esports, ja que fins ara ha quedat clar que l’artificial no va amb el joc que planteja o pretén plantejar Siviero. No ha de servir com a excusa, però afrontar el paper de favorit amb disset jugadors nous a la plantilla tampoc és fàcil i més en una categoria tan exigent com és la Segona B, amb vuitanta equips lluitant per setze places de play-offs que no t’asseguren absolutament res. Prou que ho sabem.

De moment, només dos dels equips que van aconseguir un d’aquests llocs de privilegi la passada temporada estan fent els deures, Racing de Santander i Barakaldo. La resta, i parlem de deu conjunts, no ocupen una de les quatre primeres places en els seus respectius grups després de quatre jornades. I per no parlar dels nous galls de la categoria de bronze. Per posar un exemple, sense cap maldat, el Llorca va prescindir d’Iñaki Alonso de bon començament i ahir va salvar els mobles per la mínima davant del Granada. I un altre. El Llagostera, que va rebre diners frescos de l’LFP pel seu descens, i no pocs, no està veient reflectida aquesta inversió a la classificació en aquesta arrancada de Lliga.

Però cal ser conscients que això no ha fet més que començar, que al Lleida Esportiu encara li queden 35 partits al davant, que donen una xifra de 105 punts en joc, i que un parell de victòries poden disparar qualsevol equip a la taula a aquestes altures de la competició.

Encara que comencen a urgir les victòries, amarrant els següents partits com a locals –Llevant i Hospitalet–, s’haurà de tenir paciència, de moment. Això és molt llarg, i l’important, encara que soni a tòpic, es tracta de com s’acaba i no de com es comença.