L'esperit del 28 de desembre continua molt viu

Mario Duran, un dels millors presidents que ha tingut el Lleida en els seus molts anys d’història –com a Unió Esportiva o Esportiu–, va prendre la millor decisió del seu llarg mandat, quan el 28 de desembre del 1988, després de destituir el seu ídol de la infància, Koldo Aguirre, va firmar el contracte per a la banqueta del Camp d’Esports a José Manuel Esnal Mané. D’acord. Aquella temporada, perquè ja no hi havia remei, es va descendir a Segona B, però des d’aleshores va ser un no parar: un ascens a Segona A, dos campanyes en què es va vorejar l’ascens a Primera i una altra, la tercera, en la qual sí que es va aconseguir tornar a dalt de tot del futbol espanyol, 54 anys després; i malgrat que es va perdre a la primera, encara es va aconseguir, la següent, jugar la promoció d’ascens que es va esfumar, per molt poc, a El Molinón asturià davant de l’Sporting.

Doncs bé, Pereira va tirar de superstició, per si de cas, i després de destuir Pere Martí per recuperar Toni Seligrat, l’entrenador dels dos play-offs, consecutius. I entre això, i la vella dita que “a nou entrenador, victòria assegurada”, el Lleida va tornar al camí de la victòria, la cinquena en 16 jornades, que li permet regatejar les places de descens: 1-2 al Sagnier del Prat del Llobregat, davant d’un equip que mai no l’ha guanyat: set victòries i cinc empats per als blaus en dotze enfrontaments. És cert que encara no s’ha aconseguit res i que aquest mes de gener es presenta molt complicat per a l’equip, però sí que, pel que sembla ahir davant del Prat, el Lleida va fer la sensació de ser un altre malgrat tan pocs dies d’entrenament: més aguerrit (sis targetes, cosa molt poc vista en els últims mesos), amb més pegada i amb dos gols d’un davanter en hores baixes, Chuli que, el que són les coses, ja és el màxim artiller de l’entitat i, sobretot, sabent patir sense descompondre’s.

L’afegit de deu minuts va ser un suplici, amb el gol dels locals i acabar-lo amb deu jugadors, amb la lesió de Denís Svitiukha, que va patir una fractura, amb tots els canvis ja realitzats. Però l’equip va saber aguantar per acabar sumant els tres punts que, en el fons, era el més important pel que fa a canvi de sensacions. Ara faltarà la prova del cotó fluix, que serà davant de l’Espanyol B aquest diumenge vinent al Camp d’Esports (12.00 hores). Serà un bon test davant d’un aspirant a l’ascens.

Aplaudiments. El fet que Toni Seligrat hagi recuperat dos jugadors marginats com Òscar Rubio i Lolo Mettler. Ara només falta saber què ocorre amb Adrià de Mesa, un cas, sens dubte, per a Iker Giménez.

Xiulades. La nul·la promoció que des del club s’ha fet del primer partit del 2023. Cert que queia entre festes nadalenques, però, tret de la presentació del nou tècnic, ni compareixença dels jugadors abans de viatjar al Prat ni la tradicional prèvia de l’entrenador abans del matx.