Punt d’inflexió

En aquests dos últims anys l’equip ens ha acostumat a inicis de temporada excel·lents i en teníem prou amb mirar els primers llocs de la classificació per trobar el nostre equip. Ara cal abaixar la vista i mirar amb certa enveja els primers llocs. Amb un punt de gosadia, m’agradaria culpar Gerard. Sempre ha aconseguit fer màgia amb el seu bàsquet des dels seus inicis a l’EBA amb el Pardinyes, passant per LEB Plata i consagrant-se en el Força Lleida.En la cinquena jornada l’equip va jugar ahir a casa amb l’obligació de retrobar-se amb la victòria i així va ser. Gràcies a una sensacional segona part, l’ICG Força Lleida va aconseguir el segon i tan anhelat triomf. Aquesta temporada el cos tècnic ha hagut de reconstruir un equip a diferència de l’anterior, en la qual sí que mantenia la columna vertebral. A això cal sumar les lesions que van arribar fins i tot abans de començar la Lliga.Exceptuant el primer partit a casa, que es va guanyar, es veu un equip en procés d’ajustament, amb poca continuïtat en el joc, on a cada duel com a mínim hi ha un període en què el rival aconsegueix anotar més de 25 punts: 28 punts en el tercer període contra San Pablo Burgos; 27 punts contra el Tizona al quart; 25 contra Cantàbria al segon. Costa establir una continuïtat en el joc, la maquinària del Força Lleida no està ajustada i a aquest nivell es paga molt car.Ara, amb la mirada posada a recuperar l’encert fora del perímetre i l’agressivitat en defensa cal mirar endavant; aquest novembre serà un mes clau, amb cinc encontres i rivals importants. Gerard Encuentra s’enfronta a un repte complicat, però coneixent-lo estic convençut que farà que ens tornem a acostumar a mirar la part alta de la taula.