S’ha trencat la maledicció

De fet el Lleida Esportiu en la matinal eivissenca i guanyant a Sant Miquel de Balansat va trencar dos malediccions. Una, la de tornar a sumar els tres punts en un desplaçament, cosa que no es feia des del 17 de setembre a Alzira (des d’aquell llunyà dia, dos empats i dos derrotes). L’altra és que, per primer cop en aquesta temporada, ho ha fet en un terreny de joc de gespa artificial com és el cas del de la Penya Independent. La ratxa de quatre partits sense guanyar en una sortida, Manresa, Vic (amb el Futur), Formentera i Sant Andreu es va forjar en altres tants camps d’idèntiques circumstàncies. Així que malefici trencat, tres punts més al caseller, ja 32, que permeten als d’Ángel Viadero continuar líders en solitari i amb l’opció, cada vegada més probable, d’acomiadar el 2023 en tan privilegiada posició. Quedaran dos últims compromisos: diumenge, en horari no confirmat encara, davant del Cerdanyola, i el 17 al feu d’un crescut Europa que ahir li va endossar mitja dotzena a la Penya Esportiva del lleidatà Albert Gallego. I no em negaran que si això és possible, o fins i tot acceptant alguna hipotètica entrepussada, que el Nadal d’aquest any serà molt diferent, per allò del “bon”, en relació amb temporades anteriors. I, a més un altre detall a tenir en compte: el Lleida, que va anar de més a menys i va acabar demanant l’hora, va tornar a posar-se la granota del pragmatisme i va saber patir per aconseguir el resultat que més venia de gust, una altra victòria.