L’alegria dura una miqueta més a casa del pobre
Decididament el Lleida CF viu la seua particular temporada horribilis aquest exercici 2024-2025. L’eufòria, exagerada o no –per tota la motxilla que encara ha de suportar l’equip, que aquesta sí que és pesant–, generada després del triomf de fa tan sols set dies a Premià de Dalt davant, no ho oblidem, d’un ja descendit Badalona Futur, es va prolongar, encara que fos a mitges, una setmana més amb el dissetè empat de l’equip en les 31 jornades disputades.
Però, bé, almenys aquesta vegada l’equip va demostrar caràcter i va millorar la imatge davant d’un València Mestalla, filial xe, que està lluitant per ficar el cap en el play-off d’ascens. I a més, que això sí que és destacable, equilibrant, dos vegades, un resultat advers de 0-1 i 1-2. La lectura positiva és que allarga la ratxa d’imbatibilitat amb una victòria i un empat. De totes maneres, el cas és que es tracta de l’enèsim empat de l’equip ara dirigit per Iñigo Idiaquez, que per cert va acabar expulsat, i que deixa les coses més o menys com estaven. El play-out, que ara mateix està en mans de l’Olot, queda a quatre punts i el play-off, això sí, queda més lluny, a cinc, quan tan sols en resten nou per disputar.
El curiós del cas és, fins i tot més que aquests 17 empats –que van camí d’entrar en algun llibre de rècords–, que més enllà que aquest equip no guanya al Camp d’Esports des d’un llunyà 22 de desembre (3-0 a l’Andratx), quatre de les cinc derrotes, la veritat és que són molt poques, s’han produït a casa, davant de Sabadell, Alzira, Europa i Terrassa. Més lectures positives. La permanència ja és virtual (l’Alzira va confirmar ahir el seu descens) i quedarà ratificada diumenge (12.00) a Torrent, que ocupa la ultima plaça de la promoció d’ascens, sense Domingo, Quadri, Iker i el tècnic Idiakez. Serà l’hora del seu assistent a la banqueta, Jordi Cortés.
