Patir per gaudir

Ara que el Camp d’Esports s’ha convertit en el camp de tots, caldrà convenir que els fats esportius que habiten a l’estadi de Doctor Fleming s’han conjurat per torpedinar els seus partits, almenys els de Lliga, als seus tres inquilins.

Allà hi ha les dades. L’AEM femení porta aconseguits un empat i una derrota. Al Lleida FC, davant del Tona se li van escapar els tres punts; i l’Atlètic Lleida tampoc no coneix la victòria, però gairebé: taules en el seu debut davant del Torrent i ahir, sota la pluja, que hi va haver moments en què va caure amb força, altres davant del Terrassa.

D’acord, això no ha fet més que començar, però les sensacions, més enllà de l’entrega i el compromís de les tres plantilles, provoquen tants dubtes com entusiasme.

Davant dels egarencs Gabri va apostar, igual que davant dels valencians i a Porreres, per una manera de jugar tan bonica com atrevida: tres centrals i amb la línia defensiva molt avançada, però en aquesta categoria, on un gol val el seu pes en or, i en la qual molts equips en tenen prou amb un 1-0 o un 0-1, els rivals de l’Atlètic tenen cert avantatge davant d’un equip que vol la pilota, la mima, però que assumeix massa riscos. Espectacle sí, sens dubte, però perillós també. Els fitxatges han estat molts i el temps per conjuntar-los, poc. O sigui que falta una mica més de pragmatisme i sobretot, menys sofriment. Dos partits amb dos empats sobre la botzina. Una til·la, sisplau.