Res, que no hi ha manera

Ho vam començar comentant gairebé de broma, com una anècdota del joc, però passen les jornades, cinc ja, i la cosa ja té un altre caire. La denominada maledicció del Camp d’Esports comença ja a ser inquietant. Cap dels seus tres inquilins ha aconseguit encara sumar els tres punts en joc, però és que ni AEM, Atlètic Lleida i Lleida CF tampoc han guanyat a domicili i allà els tenen, els tres en zona de descens. Els de Gabri Garcia no van aprofitar l’empenta de classificar-se per a les semifinals de la Copa Federació (una altra vegada al Camp d’Esports i davant de l’Ourense), però sobretot de jugar, a Doctor Fleming, davant d’un Primera a la Copa del Rei. Diners per a la tresoreria i promoció mediàtica, encara que aquesta norma de la proximitat geogràfica, aprovada a última hora, restarà morbo al sorteig d’avui mateix, perquè al bombo només hi seran per veure-se-les amb els lleidatans, Girona, Espanyol, Mallorca o Osasuna. El cas és que, anant-nos-en ja a la Lliga, la cosa va començar bé. En els primers compassos de la segona meitat, l’Atlètic Lleida va aconseguir avançar-se en el marcador. El més difícil ja estava fet, però de nou van aparèixer els dubtes, les indecisions, les males sortides de pilota i les pèrdues davant del filial gironí que, al final, va acabar empatant en els últims minuts. Aquesta vegada no hi va haver el gol en l’afegit, com ja va succeir davant del Torrent i el Terrassa, amb el qual somiaven els aficionats. Caldrà continuar intentant-ho.