Un depriment dèjá-vu

H an transcorregut set dies i la vida segueix igual per a l’Atlètic Lleida. En el sempre complicat El Collao, i d’això podem donar testimoni personal, i anant de més a menys, els de Gabri van recollir una nova derrota, la quarta en deu jornades que, vist així, tampoc no sembla tan greu, però si afegim que els blaus només comptabilitzen una sola victòria en el caseller, la cosa ja canvia. La dinàmica negativa dels lleidatans ja és preocupant. Aquesta vegada van aconseguir avançar-se en el marcador (Boris Garrós, qui si no?) però després l’Alcoià va capgirar el resultat amb una nova exhibició d’errors defensius que, vist això, són ja endèmics. La salvació comença a allunyar-se. El play-out, plaça que ocupa ara mateix el Barbastre, ja queda a quatre punts. Canviant de tema. Ens ha cridat i molt l’atenció que en l’enèsima crisi entre els inquilins del Camp d’Esports, aquesta vegada en la denominada “guerra dels comunicats”, que ni la Paeria, perquè la cosa li afecta directament, ni Royalverd, perquè la gespa va ser aquesta vegada l’excusa, no hi hagin dit la seua encara que sigui per al·lusions. I després de llegir amb deteniment els feliços comunicats entre Lleida CF, Atlètic Lleida i AEM, és evident que algú, o tots, no han dit tota la veritat. El cas és que la gespa, ahir davant la Muntanyesa, continuava sent un veritable desastre. El problema s’està enquistant i si ningú no hi posa remei, es convertirà en quelcom irreversible.