La presa de decisions
D erbi lleidatà a la banqueta, amb dos entrenadors locals al capdavant de dos equips competitius amb objectius similars. La victòria se la va emportar el Bilbao després de controlar el duel en tot moment. Més enllà del desenllaç o el moment de la temporada, l’interessant és reflexionar sobre com cada decisió pot canviar el rumb d’un partit. En diversos duels veiem com decisions mal preses per part d’algun jugador, o la falta d’execució de les ordres de la banqueta, acaben en càstigs esportius. Fins i tot hem presenciat bronques monumentals en temps morts o després d’un canvi, amb l’objectiu de fer reaccionar l’equip. Els entrenadors s’enfaden perquè esperen el rendiment que els professionals estan obligats a donar. Però, de vegades, cal que ens preguntem: a quin preu?
Cap jugador no vol fallar un tir, perdre una pilota o cometre una falta innecessària. Tanmateix, la majoria d’aquests errors ocorren en dècimes de segon, amb l’adrenalina disparada i la pressió del marcador. En aquell moment, i enmig d’un ambient eufòric i tens, l’entrenador ha de pensar amb fredor, gestionar emocions i decidir què és el millor per al grup. No és fàcil. Vam viure una situació similar la jornada passada a casa, quan Batemon va ser apartat del partit durant massa minuts. És un jugador decisiu, fitxat per a moments determinants, per ser la nostra punta de llança anotadora.
Aleshores sorgeix el dubte: ho mereixia?, qui cedeix?, quin és l’impacte real de cada decisió en el resultat final? Perquè al final, més enllà de la tàctica i l’autoritat, el bàsquet és un joc de confiança. I la pregunta que queda en l’aire és: quant val aquesta confiança quan el marcador pressiona?
